Ramon Olivet, retrat de Joan Pere Fontanella, Sacri Regii Senatus Cathaloniae decisiones, Pere Lacavalleria, tom 1, 1639. Biblioteca de Catalunya.

En època moderna, les representacions visuals del jutge no només es corresponien a les diverses figuracions de la divinitat, o al paper de l’arcàngel sant Miquel o a la difusió de la personificació clàssica del concepte. En uns segles en què la jurisprudència va prendre gran rellevància i els òrgans de govern s’havien diversificat respecte dels segles de la Corona catalano-aragonesa, els juristes van abandonar l’anonimat visual i van conquerir alguns espais, especialment els frontispicis dels llibres de dret.

Un d’aquests estudiosos del dret fou Joan Pere Fontanella (1575-1649), que s’havia format a Barcelona on havia adquirit fama com a jurisconsult i va exercir sovint com a assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent i el 1640 arribà a ser Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. El seu paper al costat del president de la Generalitat fou crucial per a proclamar la República Catalana el 17 de gener de 1641. Malgrat que acabà essent acusat per alguns de traïdor perquè el 1649 abandonà Barcelona, la seva participació política fou important i és prou coneguda. En canvi, no ho són tant les seves obres sobre doctrina pactista i dret civil, que foren considerades grans aportacions i les hi reeditaren en ciutats com Lió, Venècia i Ginebra (Capdeferro 2010 i 2012). Els advocats més reputats editaven llibres com aquest en què feien erudició dels seus coneixements. En un sentit ampli, les al·legacions jurídiques eren dictades en el marc de judicis contradictoris i amb l’objectiu de convèncer els titulars de la jurisdicció sobre un cas dels…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 130