Sector central del Judici Final del timpà del portal, v. 1375-1380. Façana de la catedral de Tarragona i visió general de la Porta dels Apòstols. catedral de Tarragona, segles xiii-xiv.

El llarg procés de construcció de la catedral de Tarragona, iniciada a darreries del segle xii, culminaria en una façana contrastada amb la resta de l’edifici bastit al llarg de segle xiii, amb un llenguatge propi de la plenitud del gòtic madur d’origen septentrional. La de Tarragona és l’única catedral catalana que conserva en bon estat un programa sencer de porta dels Apòstols amb Judici Final, un model configurat almenys des d’inicis del segle xiii a la França septentrional. Però la realització de la versió catalana del tema no és el resultat d’un disseny homogeni, sinó que és la suma de dues fases separades pràcticament per un segle. La més antiga es vincula al nom de mestre Bartomeu de Girona, relacionat documentalment a partir de 1277 amb la realització del portal i la rosassa i amb el nom del qual es relaciona, per extensió la responsabilitat del grup d’escultures més antic. Es tracta del mainell, amb la imatge de la Mare de Déu amb el Nen damunt un basament amb escenes del cicle d’Adam i Eva, i de vuit apòstols, quatre a cada banda (Barrachina 2004 i 2007). No entrarem ara en els debats sobre la relació d’aquestes obres amb les altres obres vinculades amb el nom de Bartomeu a Girona i a Santes Creus, ni sobre la intervenció personal del mestre, acreditat en treballs constructius, en l’execució d’unes escultures que, en tot cas, cal remarcar com a mostres peoneres de la introducció a Catalunya d’una plàstica vinculada als models internacionals del gòtic, de la mateixa manera com ho són el disseny arquitectònic que les emmarca i el mateix programa al qual ens referíem (Liaño 1989).

Pere Beseran i Ramon

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 390