Detall del timpà amb el Judici Final i vista del portal de la façana de Santa Maria del Mar, v. 1340-1350.

L’església de Santa Maria del Mar, temple parroquial del barri marítim i comercial de la Barcelona gòtica, fou plantejada amb un projecte que continua generant equívoques lectures catedralícies. La seva construcció, iniciada el 1329, fou duta a terme amb una velocitat notable. Es varen construir les capelles perimetrals abans que les voltes de les naus, i en aquest procés sembla que les més antigues, fetes en el període 1330-40, serien les adossades als peus del temple (Domenge-Vidal, 2018). D’aquesta manera, va ser possible plantejar una façana monumental molt abans de la conclusió de l’edifici el 1384. A Santa Maria del Mar el portal que se superposa a l’estructura arquitectònica va més enllà d’una simple porta, com són les dues laterals més o menys contemporànies, ja que es desplega lateralment fins abastar i recobrir els contraforts intermedis, en un disseny en el qual es distribueixen alguns elements escultòrics, força puntuals, però lligats d’una manera intel·ligent i equilibrada amb els arquitectònics i, alhora, capaços d’interrelacionar-se entre si per composar un singular programa de Judici Final. D’aquesta manera l’edifici es dota d’una portalada que, sense imitar literalment els programes dels grans centres septentrionals, es dota d’aquesta temàtica característica dels edificis catedralicis d’una forma que, en principi podria semblar modesta, però que obté un resultat més original, brillant i harmònic que l’obtingut en altres empreses més ambicioses (Beseran 1993, Manote 2000).

L’element central d’aquest programa el trobem, com correspon, dins del timpà del portal: es tracta de la…

Pere Beseran i Ramon

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 386