1. Taller del Mestre de Lluça, Psicòstasi, taula dels arcàngels, primer quart del segle xiii, MNAC, Barcelona.

Els fums, els focs i les batalles de la terra tenen el contrapunt soteriològic en les lluites que celebren la victòria definitiva de les forces angèliques de sant Miquel arcàngel, implacable davant dels àngels del mal. Tanmateix, el model de la caiguda, ja adaptat pels Bassa, i recuperat en la pintura catalana italianitzant posterior, no és l’únic punt d’encontre entre àngels i dominis. La lluita persisteix com a lluita per les ànimes i s’arriba a transmetre al Judici. Conflueixen les dues cares d’una mateixa espècie d’esperits, la positiva emmarca els àngels fidels i la negativa els àngels rebels, que fiscalitzen els vicis de la humanitat. Aquest punt de vista polaritzat es fonamenta també en l’ús de dos platets que cal omplir amb opcions o valors oposats que creen discursos iconogràfics que cal interpretar cas a cas. En la taula dels arcàngels del taller del Mestre de Lluça, l’arcàngel subjecta la balança amb un parell de dits [1]. Als platets hi ha dos caparrons diferents, el primer s’associa fàcilment a l’arcàngel i el segon a un diable, que es repenja del costat de la balança que vol que pesi més. El dimoni s’ho juga tot amb la intensitat física, en alguns casos, es diu que fa trampes, per bé que és clar que no les pot fer o són del tot inútils. Aquí, no sempre, l’opció guanyadora és la del plat de més pes, que tira avall amb la testa blanca alhora que el platet de la negra s’enlaira i perd raó de ser en la sentència final.

L’obradelMestredeSoriguerola,siguialatauladeToses(cat.1i66)oenlamateixaobraquelidonanom[2], segueix també amb el discurs essencial que adoptava el cercle del Mestre de Lluça. Es podria creure que allò…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 224