1. Plaga de les úlceres, Hagadà Rylands, c. 1330-40, Manchester, The John Rylands University Library, ms. Heb. 6, foli 17r.

Continuant amb el discurs de l’anterior fitxa, dedicada a les cinc primeres plagues d’Egipte (cat. 60), les restants cinc van acabar d’assotar el poble egipci, els seus animals i les seves collites. El poder de la divinitat es va manifestar, així, d’una manera poderosa i punidora cap al faraó i el poble d’Egipte, en maltractar el seu poble escollit.

Després de la pesta, una plaga d’úlceres causà nafres tant als egipcis com als seus animals (9,8-12). En la imatge de l’Hagadà Rylands [1], una altra hagadà catalana que inclou a pàgina sencera el cicle de l’Èxode, a més d’imatges rituals de la Pasqua jueva, es pot veure com Moisès i Aaron llencen sutge a l’aire i aquest causa unes crostes als egipcis. El faraó i els seus consellers, a palau, mostren els seus braços i cames nues amb una multitud de nafres, mentre que uns gossets els les llepen, iconografia que podem veure també en altres contextos, per exemple, en el personatge de Job. Aquesta plaga es deu, segons el Midraix Tankhumà, a que els egipcis van obligar als israelites a preparar-los banys per a cuidar la seva pell, i d’aquesta manera es pot veure que no els serví per a molt.

Abans d’arribar a l’última plaga, en succeïren tres més. La setena plaga va assotar els camps i els animals que hi pasturaven en forma de pedregada i foc flamejant, com a venjança perquè els egipcis van fer fer-los feines pesades als seus camps. Després d’això, el poc que s’havia salvat de la plaga precedent va ser menjat…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 212