1. L’arca de Noè, relleus del claustre de la catedral de Girona, segle xii.

Després del càstig pel pecat original (cat. 50), Déu no dubtà a tornar a punir la humanitat, aniquilant-la tota menys l’únic just, Noè, i la seva família (Gn 6-9). Es detalla a la Bíblia que quan Déu va veure com la malícia s’apoderava dels homes, que actuaven amb violència i maldat, se’n penedí d’haver-los creat i decidí exterminar-los. Malgrat tot, mirà amb benvolença Noè, l’únic que no s’havia pervertit com els altres, i li indicà com fer-se una arca per sobreviure al diluvi letal.

Així doncs, seguint el text bíblic, les pintures murals del carrer Lledó [3] que van ser trobades al Palau Pallejà i que estan exposades al MNAC, mostren a l’esquerra la divinitat indicant a Noè com ha de construir- se l’arca. També es veu com diversos treballadors estan construint l’arca, al centre de la composició, amb destrals i martells, i dos operaris serren una llarga fusta col·locada en diagonal, a la dreta. Aquests guarden certa similitud amb l’Hagadà Germana, manuscrit hebreu datat dins del segon quart del segle xiv (Barceló 2018). És important la presència de la divinitat, ja que així es recalca que Noè és salvat per la seva intercessió i que acompleix al detall les seves instruccions sobre la construcció de l’embarcació. Per desgràcia, no es conserven bé tots els murals, hi ha bastantes llacunes en diverses àrees, però se sap que hi havia almenys quatre registres d’aproximadament un metre cadascun (Novell, Ruiz quesada 2002; Ruiz quesada 2005). Almenys també es va salvar, al costat d’aquesta escena, el moment de l’arca surant per les aigües del diluvi…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 204