1. Recriminació a Adam i Eva, Hagadà d’Or, c. 1320-30, Londres, British Library, ms. 27210, foli 2v.

Déu, com a jutge suprem, intervingué, ja fos directament o a partir dels seus missatgers alats, en els càstigs i salvacions de personatges de la Bíblia hebrea, ja que és «qui judica tota la terra» (Gènesis 18,25). Així doncs, en el llibre del Gènesi, Déu es presenta com a legislador, jutge i executor del resultat del seu judici, tant com a salvador com a punidor dels humans.

Aquests càstigs divins els podem observar en la representació dels cicles del Gènesi, i no són pas excepció els manuscrits hebreus que contenen escenes bíbliques. En concret, en territori català s’han conservat una sèrie d’hagadot del segle xiv, llibres per a ser llegits en família en el sopar que iniciava la pasqua jueva. Aquests podien incloure no només escenes rituals jueves, sinó també cicles bíblics relatius al Gènesi i a l’Èxode. Les imatges són similars a les de context cristià, però en el cas jueu l’orde de lectura dins de les escenes és de dreta a esquerra, com la lectura de l’hebreu, i s’evita sempre la representació antropomòrfica de Déu, encara que no sempre dels àngels.

Com és ben sabut, els primers pares, Adam i Eva, no s’escaparen de la reprensió i càstig divins. Com s’observa al foli 2v de l’Hagadà d’Or [1], manuscrit hebreu segurament confeccionat a Barcelona, la primera parella d’humans, després de ser temptats a menjar el fruit prohibit per la serp, van ser represos per Déu i finalment expulsats del paradís. És interessant com en aquesta vinyeta es mostren diverses escenes de la caiguda de l’home. A un costat, a la dreta, veiem com neix Eva del costat d’Adam, mentre aquest dormia ajagut, i a…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 190