1. La torre de Babel, Hagadà d’Or, c. 1320-30, Londres, British Library, ms. 27210, f. 3r.

A part del diluvi, la ira justiciera de Déu va colpejar també les generacions postdiluvianes. Uns exemples clars del puniment són, sens dubte, els càstigs contra la generació de la torre de Babel i contra els sodomites, ja que encarnaren la imatge de la injustícia i la perversió. Com explica L. Miralles, en diversos passatges rabínics es relacionen aquestes generacions de malvats, com ara al Levític Rabbà, on es revela que Déu està disposat a castigar segons qui actuï segons les pràctiques de les generacions del diluvi, la gent de Sodoma i Gomorra i d’Egipte, com ja va fer en el seu moment (Miralles 2007).

La història de la torre de Babel es narra d’una manera breu a la Bíblia (Gn 11,1-9). Si bé en un inici la humanitat parlava una sola llengua i així tothom es podia entendre, a partir d’aquest esdeveniment, Déu sembrà el caos lingüístic. Al país de Xinar, els homes van intentar edificar-se una ciutat i una torre altíssima que arribés fins al cel. Déu, en veure el seu potencial i prepotència, va sembrar la confusió del llenguatge i va fer que es dispersessin per tota la terra. El rei Nimrod, que només surt mencionat a la Bíblia com un rei del país de Xinar, va ser considerat per la majoria dels rabins com el líder de la construcció de la torre en un intent de revelar-se contra la divinitat. Fins i tot, hi hagué qui volia pujar fins al cel per atacar Déu, per això el Senyor hi intervingué i feu que no s’entenguessin. Així, a partir d’aquest moment, com que no es comprenien quan estaven construint, s’originà una baralla entre els treballadors que provocà la mort d’uns quants i la…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 208