1. Anònim català, Crist davant Herodes, 1575-1625, MNAC, Barcelona.

La imatge del Crist processat expressà tota la moral judiciària al llarg de segles, la qual es fonamentava en la fórmula evangèlica segons la qual la humanitat havia comès el seu primer gran error en el procés de Crist, i l’escena els recordaria la seva pròpia fragilitat i l’amenaça d’un judici d’una altra natura, tal com recordava la cita de l’Evangeli de sant Mateu (jacob 1994: 56). De fet, Crist va haver de comparèixer en diverses ocasions, atès que en el judici davant d’Anàs, el sacerdot l’envià al seu gendre Caifàs, el summe sacerdot que l’acusà de blasfem, i fou el governador romà Ponç Pilat qui ratificà la condemna a mort emesa pel sanedrí, després que es negués a fer-ho Herodes Antipes, tetrarca de Galilea. Si en els textos evangèlics hi ha molt poca concordança sobre aquest esdeveniments (réau 1998, tom I, vol. 2: 462), en les obres d’art tampoc hi domina una representació homogènia dels fets ni una narració detallada de les diferents compareixences judicials de Crist en els cicles de la Passió. Són diverses les fórmules iconogràfiques elaborades pels artistes amb relació al procés de Crist.

En època moderna, els cicles cristològics segueixen presents en l’art català i «la confiança en el poder benefactor de la seva Passió» (bosch 2014: 131) es representen en els retaules de l’època. Es detecta cert èmfasi en algunes temàtiques, com per exemple els que fan referència als misteris del dolor (l’oració a l’hort, la flagel·lació, la corona d’espines, el camí al calvari i Crist a la creu) i de manera habitual són esculpits…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 302