El baldaquí romànic de Ribes és una peça romànica valuosíssima i, puix que es data entre el 1120 i el 1140, de les més antigues en pintura sobre taula. Pintat al tremp sobre fusta de pi roig, amb pigments cars i de molta qualitat (blau de lapislàtzuli, orpiment i cinabri, i un verd brillant de coure), aplicats amb molta cura i gran ofici, s’adscriu al taller del monestir de Ripoll. Es trobà «fora de lloc i serrat per donar-li la disposició d’un pal·li» (Gudiol i Cunill 1929), a l’església de Santa Maria de Ribes de Freser, de la qual cosa es dedueix que el lloc d’origen havia de ser molt més gran, potser la pròpia església abacial de Santa Maria de Ripoll, al seu dia un gran centre intel·lectual, el més important de Catalunya. Per bé que no ens ha pervingut sencer, la part conservada permet la reconstrucció de la iconografia sencera. Presideix la taula un monumental Crist en majestat, representat amb nimbe crucífer i entronitzat en setial encoixinat. L’art del pintor és molt eficaç en plasmar el rostre d’un Crist en majestat sever i monumental, figura frontal, rígida i hieràtica, que, com en el Crist de Taüll, transmet la idea d’un ésser sobrenatural, d’un déu que està per sobre del comú dels mortals. No endebades és el Fill de Déu vingut a la fi dels temps per a jutjar els vius i els morts, per a portar-hi i exercir-hi la justícia divina. Beneeix amb la dreta i mostra obert el llibre de la vida obert amb les paraules pax leo, que l’assimila al lleó de la tribu de Judà, el qual, a la fi dels temps, triomfant, obrirà el document tancat amb set segells, el llibre de la Revelació (Apocalipsi, 5,5). La màndorla que l’envolta, de franges de…
Montserrat Pagès i Paretas
Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 196