Pere Joan, Déu, fragment del retaule major de la Seo de Saragossa, v. 1434-1440, MNAC, Barcelona.

Aquesta peça fabulosa, deixada en dipòsit per Enric Batlló i Batlló a la Diputació de Barcelona, el 1914, permet integrar en el nostre recorregut per les imatges del Déu jutge, una creació del mestre català Pere Joan, uns dels nostres millors artistes medievals (Manote 1996). L’escultura, ara a les sales del MNAC, encaixa damunt de l’Epifania de Mestre Hans, en l’òcul obert al bell mig del retaule major de la Seo de Saragossa (Duran Sanpere, Ainaud de Lasarte, 1956: fig. 235; Lacarra 1999). El fill del també escultor Jordi Joan (o Jordi de Déu) (Beseran 1996), incorpora una visió dels núvols similar a la que hem vist a la taula de la Mare de Déu i les virtuts de Filadèlfia. Cal tenir en compte, per tant, els treballs reconeguts a aquest imatger sofisticat al Palau de la Generalitat catalana, la capella del qual acolliria la taula americana com a part integrant del retaule dedicat a sant Jordi (cat. 3). Pere Joan és dotat d’una intel·ligència plàstica innegable, que al meu parer podia haver practicat també en el camp de la pintura i el vitrall, encara que destaqui sobretot com escultor responsable de dos dels més grans retaules del moment, ambdós promoguts per l’arquebisbe Dalmau de Mur decidit a erigir un mobiliari escaient als altars majors de les catedrals de Tarragona i Saragossa. En el seu trajecte, intens i brillant, Pere va aconseguir viure la plena maduresa del Gòtic internacional i evolucionar amb mestria vers una obra creada a partir del 1434 a l’Aragó. El seu treball encomia l’efígie en bust de la divinitat. La seva visió del “Pater” es detura en la tiara papal de triple corona, que el distingeix i que fou un motiu utilitzat amb freqüència…

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 100