1. Biblia de Ripoll històries de Daniel, primer terç del segle xi, Biblioteca Apostolica Vaticana, ms. Vat. Lat. 5729, f. 227v.

Un dels episodis bíblics en què la vinculació amb el concepte de justícia resulta més evident és la condemna de Daniel al fossat dels lleons. El profeta és associat per la patrística, no només amb la justícia divina (Judici Final), sinó també amb la terrenal, ja que la seva decisiva i sàvia intervenció en el manipulat procés contra Susana (Daniel 13) en fa un paradigma del bon jutge. Rupert de Deutz, a la seva obra De Trinitate, va establir un nexe entre la visió de Daniel en què se li anuncia la parusia, i la idea de judici que s’expressa en el significat del seu nom: “Judici de Déu” o “Déu és el meu jutge”. Tenint en compte també aquesta etimologia, Godofred d’Admont proposava que el passatge Daniel 14 anunciava el Judici Final. El mateix Daniel, quan explica al rei Darius com i perquè va ser salvat dels lleons a la primera condemna, assenyala la justícia com la raó d’això: «no m’han fet cap mal perquè ha estat atesa la meva justícia davant seu». Una al·lusió similar a la justícia com a motiu de la salvació del profeta és també citada per Ezequiel quan afirma que «Noè, Daniel i Job, ells per la seva justícia, lliuraran les seves vides» «aquests homes salvarien la vida gràcies a la seva justícia» (Ezequiel, 14: 14). La condició de just de Daniel es posa clarament de manifest al capitell de la façana de la catedral de Fidenza, en què es llegeix la inscripció daniel ivstvs in la(cum) est. Agobard de Lió, en argumentar la seva oposició a les ordalies, defensava la indagació subtil i perspicaç, així com l’examen de les causes dels fets com a actituds positives dels judicis, les quals trobava, precisament, en…

Juan Antonio Olañeta Molina

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 376