1. El Pecat original, finals del segle xii, Claustre de la catedral de Girona.

El Pecat és a l’origen de tot. No un pecat qualsevol, sinó el Pecat, en majúscules, el Pecat Original, càrrega primigènia de la humanitat sencera que converteix la seva mera existència en un deute amb el Creador, ultratjat per la desobediència dels desagraïts primers Pares, Adam i Eva pecadors. En la construcció cristiana l’evocació del Pecat es fa imprescindible per fonamentar la seva expiació amb el sacrifici de Crist a la Creu. Caiguda i Redempció formen un binomi inevitable, i per això, al costat de la iconografia de la vida de Crist, l’evocació del Gènesi i, especialment, de l’escena del Pecat esdevindrà una constant ben present en tot l’art medieval des dels seus orígens més remots.

Mentre que la pintura romànica catalana conserva cicles dedicats a la història d’Adam i Eva des d’inicis del segle xi, amb les bíblies de Rodes i sant Pere de Rodes (cat. 48) o els murals d’Osormort, el Brull o Sant Martí Sarroca, els tallers escultòrics actius a Catalunya no expliquen amb detall la història fins a darreries del segle xii, malgrat que imatges puntuals més antigues mostressin abans el Pecat com a nucli del tema. El taller que encapçala Arnau Cadell aborda als claustre de la catedral de Girona representacions historiades variades, i en un dels pilars angulars s’exposa en forma de fris narratiu el Pecat, precedir per la creació d’Adam, la creació d’Eva i l’advertiment a tots dos de no menjar els fruits de l’arbre prohibit. La representació de l’arbre centra l’escena del Pecat, com un element de protagonisme essencial i estretament lligat a la serp diabòlica…

Pere Beseran i Ramon

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 188