1. Decapitació de sant Pau, detall de la Portada de santa Maria de Ripoll

Les escenes dedicades a representar la mort per arma blanca de sants i santes configuren un grup molt extens que delimita sistemes d’execució que van més enllà de les decapitacions amb espasa o sabre. Encara que aquestes darreres es troben entre les formules més freqüents i poden documentar-se en l’art català del segles medievals entre els temes hagiogràfics recurrents, podem considerar variables que correspondrien, d’una banda, a les degollacions i execucions que no impliquen la pèrdua del cap immediatament, encara que s’hagi generalitzat el terme degollar també per a casos de decapitació tan paradigmàtica i directa com la de sant Joan Baptista (cat. 34). Tot i així es pot apreciar la diferència respecte degollacions com la patida per sant Cugat i pintada en un magnífic conjunt d’Aine Bru (MNAC) (cat. 133) o respecte de l’operació que advertim al frontal de santa Margarida de Vilaseca [2] que implica tallar el coll de la santa orant per davant mentre el botxí l’agafa dels cabells, sense que hi hagi certesa sobre la profunditat del tall. D’altra banda, en la pintura catalana també descobrim sistemes de decapitació alternatius que venen a prefigurar les guillotines modernes (cat. 131).

Si ens centrem només en les formes d’ajusticiament que depenen del braç del saig executor notem que de nou les possibilitats es bifurquen ja que els pintors adopten diferents estratègies per reflectir el tema, que també contempla la literatura (Alvar 1990, Basarte 2011). La gestualitat del portador de l’arma és fonamental per entendre quin tipus de decapitació s’ha portat a terme i poder reconstruir l’acció o el sentit del cop. La dimensió…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 354