1. Anònim, Coronació de la Mare de Déu, Ca. 1510-1540. Museu del Monestir de Pedralbes, Barcelona.

La Coronació de la Verge és una escena freqüentment representada en l’art català d’època moderna, que cal situar en la ja esmentada prodigalitat dels temes marians en temps de la Reforma catòlica (p. 64-66). Essent una iconografia igualment present en època medieval i d’origen francès, cal recordar que el relat no apareix a les Escriptures i que la seva font és un text apòcrif atribuït a Méliton, bisbe de Sardes, que al segle vi popularitzà Gregori de Tours i al segle xii apareix en la Llegenda Daurada. El motiu iconogràfic evolucionà

amb diverses formes, representant la Verge coronada i la Verge essent coronada per un àngel, però des de principis de segle xv aparegué el tipus de la Verge coronada per la Trinitat en el món hispànic, a França i a Alemanya, i esdevingué la fórmula predominant en l’art europeu fins al segle xvii (verdier 1980).

Tant la pintura anònima que es conserva al Museu de Pedralbes com l’obra del pintor d’origen flamenc Isaac Hermes formen part d’aquesta tipologia. Tanmateix, si bé el primer cas es tracta d’una pintura al tremp de procedència desconeguda (castellano i nicolau 2005: 150), la segona imatge formava part del retaule de santa Maria de Palamós, en què l’artista va representar els mateixos episodis que havia pintat per al retaule dels Requesens en el Palau Reial menor a Barcelona, a excepció d’alguna escena com la de la Coronació que aquí afegí i que substituïa el tema de l’Assumpció, essent una alternativa usual almenys des del segle xv (carbonell 1998:134-137). Les dues composicions mostren els personatges protagonistes a partir de la centralitat de la Verge, i Crist…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 256