1. Joan Grau, Ànimes del Purgatori, v. 1655. Retaule de les Ànimes, Santa Maria de Guissona.

El Purgatori, doctrinalment definit com a espai intermedi dins de la geografia del més enllà cristià, es formulà a imatge d’un complex procediment judicial destinat a mitigar les penes que no permetien la visió beatífica de Déu. Si ens remuntem al món medieval, tant les obres artístiques com literàries –entre les quals troba un lloc destacat la Divina Comèdia de Dante Alighieri– demostren una clara assimilació de la temàtica purgatorial. En l’era postridentina s’assisteix a una reafirmació d’aquesta doctrina, negada pel protestantisme i ratificada pel Concili de Trento (1545-1563). A partir d’aquest moment, i especialment a les acaballes del segle xvi, s’incrementà la promoció de la devoció envers les ànimes del Purgatori (Mâle 2001: 66; Vouvelle 1996). Això conduí a la multiplicació del nombre de confraries dedicades a pregar pels difunts, els sermons i la literatura devota dedicada a aquesta temàtica, així com les produccions artístiques.

Les tres obres presentades permeten dilucidar les variants que aquesta iconografia experimentà en el context de l’art català medieval, en sintonia amb la producció europea coetània (Ortiz 2012). La primera es tracta d’una de les dues taules conservades del retaule de les Ànimes de l’església de Santa Maria de Guissona, atribuït a Joan Grau (Yeguas Gassó 2005-2006). La segona és el retaule homònim de la catedral de Barcelona, encarregat pel canonge Francesc Valeri als mestres Marià Montanya i Joan Gallart (Dorico Alujas 1997; Mercader Saavedra 2015). En darrer lloc, sent també la que presenta una iconografia més rica,…

Laura Farías Muñoz

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 226