Imatges de la justícia i del jutge

La Justícia, com a concepte moral abstracte, ha estat representada des d’antic. Els artistes catalans tant de l’època medieval com de la moderna, van imaginar múltiples possibilitats a l’hora de representar-la. Igualment, les propostes visuals foren elaborades tant des de la tradició clàssica com de la cristiana, i amb el temps es configurà un univers simbòlic divers i ric. La personificació de la Justícia com una dama amb balances i espasa és només una de les imatges que en època medieval i moderna va expressar aquesta idea en l’art. Si bé la seva pervivència la converteix quasi en icona de la Justícia, cal no oblidar tant les modificacions iconogràfiques d’aquesta imatge relativament codificada com les altres figuracions  presents en l’art català d’alguns períodes. Entre aquestes destaca la presència de l’arcàngel sant Miquel encarregat de sostenir les balances en el moment del judici de les ànimes. Les balances esdevingueren un símbol visual inequívoc de la Justícia, present tant en la personificació femenina clàssica com l’escena religiosa de la Psicòstasi. 

No hi ha judici ni justícia sense el jutge. El Déu legislador i jutge entronitzat que domina l’espai i el temps, fou un dels temes tòpics de les representacions medievals, i encara de les modernes. Tanmateix, des d’obres mestres com la Maiestas Domini de Taüll, els rostres del Deu jutge també es diversificaren. Tampoc cal oblidar altres iconografies, com la dels jutges sacerdots o Sant Pere, l’apòstol que veiem presidint les audiències pontifícies en què s’impartia justícia. Altres autoritats civils exerciren el seu poder de judicar en jurisdiccions diverses, i els artistes ho mostraren a través de fórmules visuals heterogènies. Monarques, legisladors, jutges, juristes i magistrats senyoregen l’univers visual català durant centúries, i aquí se n’ofereix un possible recorregut.