El judici final o universal

L’art Gòtic va redoblar les representacions del Judici diví a través de la floració viscuda pels Judicis Finals que completarien les funcions dels anomenats Judicis del present. La Parusia, segona vinguda o adveniment de Crist, es converteix en tòpic imprescindible en les portalades de les esglésies més importants, es destaca en la pintura mural i també en alguns retaules i llibres manuscrits. Les seqüències que es despleguen amb caràcter i ambició diversa, sintètiques o més desenvolupades, troben espais importats a la Catalunya gòtica i una continuïtat més limitada en l’etapa moderna per a la qual, tot i així, es conserven exemples interessants. Els escenaris no sempre coincideixen en tot ja que preveuen un temps i uns fets que encara han d’arribar. Tot i anar a les palpentes es procuren formalitzar els aspectes essencials d’un judici que no té ni dia ni hora fixats, seguint les fonts disponibles

Les sentències i penes que han de patir els malvats es combinen amb insinuacions de la glòria que es reserva als més fidels i la resurrecció dels morts. La figura universal de la Maiestas Domini, proclamada com a figura apocalíptica o representada com a eix del Judici persistent es modela segons esquemes nous i troba alternatives en la pintura romànica mural i sobre taula, on Déu pot ser portador del llibre amb la paraula Lex. La llei divina i natural també s’incardina amb la paraula Lux a Sant Climent de Taüll, a partir de l’Ego sum lux mundi, al·lusió  a la saviesa del jutge i al domini de la veritat, fonts de dret i poder. 

El Judici Final, enunciat pels àngels músics, suplanta progressivament aquestes iniciatives més antigues a l’incorporar el tema a les portalades monumentals (Santa Maria del Mar, Tarragona, Lleida…) i triar la versió humanitzada del Déu Jutge que presideix també altres adaptacions del tema en contextos funeraris i obres pictòriques diverses.