Judici Final, Timpà de la Porta dels Apòstols, 1444-46, Seu Vella de Lleida.

La ubicació del claustre als peus de l’edifici de la catedral de Lleida, bastit al llarg del segle xiii i consagrat el 1275, va obligar a desplaçar la seva portalada monumental gòtica fins l’extrem occidental del conjunt, donant accés al claustre per la galeria oposada a la que s’obre cap al temple. La primera referència al conjunt és l’encàrrec de 1356 a Jaume Cascalls per a fer un sant Pere destinat al portal del claustre, però el que devia ser una projecte discret es va convertir en l’empresa d’un portal monumental. Cascalls va projectar i dirigir la seva construcció entre 1359 i 1364, moment en què es devia concloure l’estructura arquitectònica, minuciosament executada amb traceries, fullatges i imatges marginals en mènsules, capitells i arquivoltes (Español 1991). S’havien previst espais per a figures de gran format de la Verge i els apòstols i per a relleus dins el timpà, elements que no es van dur a terme fins més endavant, en tres etapes successives. De primer, el 1390-1393, Guillem Solivella successor de Cascalls en la direcció de les obres, va fer la Mare de Déu, els sants Pere i Pau i els dos sants Joans. A mitjans de segle xv primer Rotllí Gaurtier (1439-40) i després Jordi Safont i Bertran de la Borda (1442-1460) van executar les estàtues que faltaven, encloent la substitució de les fetes per Solivella, excepte els sants Pere i Pau, renovades molt més tard per Claudi Perret (1611). L’apostolat complet va ser retirat del seu emplaçament original al s. xviii i va ser trossejat el 1936 quan era al museu diocesà de Lleida, i només es va salvar sencera la Marededeu, coneguda com a Verge del Blau, ara en culte…

Pere Beseran i Ramon

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 398