1. Hipòtesi de Judici Final amb tres relleus lleidatans, v. 1360-1370, clonats i completats amb un fragment del timpà del sepulcre de Berenguer de Castelltort (v. 1390)

El tancament de la Seu Vella de Lleida i la seva conversió en caserna a la fi de la Guerra de Successió va comportar la pèrdua i la dispersió de nombroses obres d’art. Cap no és tan de lamentar com la del retaule major d’alabastre que Bartomeu de Robió havia realitzat amb el seu taller el 1359-1361. Diversos fragments d’aquest retaule han estat identificats a partir de les característiques estilístiques de Robió i de l’execució en alabastre, un material que no es troba emprat en cap altre dels retaules de pedra lleidatans. No ve ara al cas reconstruir la nòmina d’aquests elements dispersats pel món, i recordarem només com a relleu emblemàtic d’aquesta sèrie la ben conservada Pentecosta, que mai no ha sortit de Lleida. Tampoc ho ha fet un altre relleu amb quatre barbuts asseguts amb llibres a les mans, per als quals s’ha presumit una identificació als apòstols de la predel·la, tot i que cap de les predel·les amb apostolat que coneixem respongui a aquest disseny. Una altra figura d’alabastre i estil robionià, ingressada modernament al Museu Goya de Castres, va ser identificada com el rei Melcior de l’Epifania del retaule, en tant que representa un ancià agenollat amb els braços estesos, tot i tenir les mans trencades (Español 1991 i 1995). Hi ha, però, diverses dificultats per a admetre la seva integració al retaule, tant per detalls iconogràfics com els seus peus nus, com per l’escala inadequada de la figura, i això ha propiciar una interpretació diferent no només del personatge sinó d’altres fragments que, amb ell, es podrien llegir com a vestigis d’un Judici final. Suggereix poderosament aquesta…

Pere Beseran i Ramon

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 392