1. Jaume Forner, Degollació de santa Agnès, retaule santa Agnès de Malanyanes, 1536. Museu Diocesà de Barcelona.

La condemna a ser degollat, que implica un dolorós turment, i la condemna a ser decapitat, que implica la mort, se situaren entre els càstigs més habituals dins de la tradició martirològica cristiana. Ambdues esdevingueren, tant en el període medieval com modern, les protagonistes d’un important nombre de representacions visuals, teatrals i literàries que contribuïren a configurar un ampli imaginari al voltant de les degollacions i decapitacions dels sants, amb arrelats precedents tant en el món clàssic, com l’episodi de Perseu i la Gorgona, com en la tradició bíblica, amb les figures de David o Judit brandant la testa dels enemics vençuts. En aquest context, les pintures presentades esdevenen una mostra de com alguns mestres catalans encararen, entre les primeres dècades del segle xvi i els primers anys del xvii, la representació d’aquest assumpte que, tot i comptar amb un denominador comú, presentà particularitats hagiogràfiques i convencions iconogràfiques determinades per la tradició artística.

Pel que fa als treballs pictòrics de l’antic retaule de Santa Agnès de Malanyanes, són obra del rossellonès Jaume Forner (†1555) (Garriga 1986). L’any 1527, el pintor rebé l’encàrrec d’executar l’obra seguint les pintures que ell mateix havia realitzat pocs anys abans pel retaule de la parròquia de Sant Julià d’Argentona, basades en gravats d’Albrecht Dürer (Fontcuberta 2020). Les taules conservades, de factura renaixentista, tot i que amb alguns anacronismes goticistes, permeten crear un fil discursiu que enllaça la passió de la santa…

Laura Farías Muñoz

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 362