Ainé Bru, Martiri de sant Cugat, retaule del monestir de Sant Cugat, v. 1502-1507. MNAC. Barcelona.

L’arribada d’Ayné/Aine Bru a Catalunya va obrir noves perspectives a la pintura del 1500. El martiri de sant Cugat i la taula de sant Càndid semblen ser les dues úniques peces conservades del retaule que havia de presidir l’altar major del monestir de sant Cugat del Vallès i configuren el catàleg del pintor, malauradament molt reduït. L’obra i la personalitat documentades i analitzades des de diferents fronts (Ainaud, Verrié 1941, Garriga 1998b) ens acosten a un mestre nascut plausiblement a Lovaina o Lummen (Clara 1983; Garriga 1998c) que va fer estada a Colònia alhora que va rebre encàrrecs de terres més meridionals. El nexe entre el Brabant i el món germànic, les anades i vingudes dels pintors de la zona, els ferms lligams entre aquests territoris, conviden a pensar en una formació d’Ainé Bru (o Hans Brün) en el nord germànic que delimita la Francònia, sobre una base més amplia que convida a pensar en vincles flamencs i italians. S’ha valorat especialment el seu pas per Albi i les concordances de la seva pintura amb mestres actius a la Provença, sense oblidar a Michael Sittow (Cornudella 1998, Cornudella, Garriga 2015). Tanmateix, més enllà d’aquestes relacions que trobem significatives, les pintures de Sant Cugat, i en especial la taula de la degollació, ens descobreixen una formació d’altíssim nivell que ens aconsella remetre directament, i sense necessitats de gaire intermediaris, a la gran figura de Dürer. Descriure no solament els components narratius sinó les tensions formals que integra aquesta taula impressionant permet definir correspondències amb la tradició germànica que ha tret partit de…

Rosa Alcoy i Cristina Fontcuberta

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 360