Pere Garcia de Benavarri, Calvari, compartiment del retaule de santa Clara i santa Caterina, v. 1456-1458, catedral de Barcelona.

Sança Ximenis de Cabrera probablement va encarregar a Bernat Martorell el Retaule de les santes Clara i Caterina, destinat a la seva capella de la catedral de Barcelona, però l’artista va morir sense portar-lo a terme. Serien Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarri, els dos artistes que van donar continuïtat al seu obrador, els encarregats de materialitzar-lo entre 1454 i 1458 (macías 2012, p. 132-137; velasco 2015, p. 164-172). La capella havia d’acollir les despulles de la pròpia Sança i també les de la seva mare, Timbor de Prades, per a qui es va construir una tomba monumental. El caràcter funerari de l’espai va determinar, probablement, algunes de les escenes escollides pel retaule que l’havia de presidir i també les fórmules iconogràfiques concretes emprades en alguns compartiments, com ara el Calvari que corona el carrer central [fig.1], sorgit, sens dubte, dels pinzells de Pere Garcia (macías 2011).

Com és habitual, Crist ocupa el centre de la composició, flanquejat en aquest cas pels dos lladres, Dimes i Gestes. Darrere de les tres creus s’estén un paisatge dominat per massissos rocosos entapissats de vegetació, un dels elements de la tradició figurativa eyckiana incorporats per Garcia. Totes tres figures apareixen exànimes, amb els ulls clucs i els llavis entreoberts, i ni la tensió del cos ni aparicions demoníaques o angèliques permeten diferenciar el lladre dolent del bo. De fet, sembla que en dissenyar aquest Calvari s’hagi volgut renunciar als episodis més negatius i tumultuosos que en altres ocasions…

Guadaira Macías Prieto

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 338