Les lleis del món del llibre

Els lligams entre la Llei i el llibre prenen diverses ramificacions en l’art català al llarg dels temps. En les miniatures medievals es va representar amb claredat els gràfics ideals per a l’ordenació divina, en què els espais de la Terra són supeditats al govern i la Justícia impartida des del Cel, tal com pintà Ferrer Bassa en el magnífic Saltiri anglo-català de París. A més dels ensenyaments continguts als Evangelis i les representacions de la vida i les obres de Jesucrist, no cal oblidar els múltiples episodis vinculats a l’Antic Testament, entre els quals destaca el de les taules de la Llei que Déu va donar a Moisès. Tant aquesta escena com d’altres de relacionades no sempre seguiren els mateixos models, i més si es té en compte la seva importància en els manuscrits hebreus, entre els quals les Hagadàs que foren il·luminades en territori català. 

Si en àmbit religiós foren freqüents les representacions artístiques de l’Antiga i la Nova Llei, aquí es tenen igualment en compte les iconografies presents en els llibres de Dret, tant el canònic com el civil. Altra vegada, els miniaturistes medievals il·lustraren alguns textos cabdals com el Liber Iudicorum (Llibre dels jutges o Llibre dels Judicis), una recopilació de jurisprudència d’època visigòtica en què hi destaquen il·lustracions sense figuracions narratives. Els exemplars del Decretum Gratiani i Els Usatges i Constitucions de Catalunya aporten cicles figuratius de gran riquesa en versions diverses de l’època gòtica, que perviuen fins arribar a alguns llibres impresos d’època moderna. En aquestes darreres centúries fou quan alguns dels juristes catalans més reputats feren il·lustrar les seves obres amb gravats que evocaven les seves tasques. En aquest context hi apareix la personificació de la Justícia amb balances i espasa (01), entre d’altres imatges suggestives.