Calvari, murals de Santa Maria de Sorpe, segon quart del segle xii, MNAC, Barcelona.

De l’església de Sant Pere de Sorpe es conserva un conjunt de pintura mural romànica, del segon quart del segle xii, dels més interessants de la pintura romànica catalana, per la qualitat d’algunes de les seves imatges, l’originalitat d’algunes d’elles i l’extensió de pintura conservada. També és important, per la coincidència exacta d’una de les seves escenes, concretament de la Crucifixió, amb la de l’església de Santa Eulàlia d’Estaon, la qual cosa informa del procés de la construcció pictòrica d’alguns murals, els de més qualitat, traspassats al mur per mitjà de l’estergit d’uns models. En aquest cas, la Crucifixió de Sorpe és anterior i més monumental que la d’Estaon (pagès 2009).

Tota la paret septentrional de l’església de Sorpe era dedicada a la història de Crist (MNAC), la infància del qual n’ocupava el registre superior, amb l’Anunciació, tocant a l’absis, la Visitació (en resten vestigis al museu i in situ), el Naixement i Bany de l’Infant. Al dessota es representa la Crucifixió, una de les escenes més belles de Sorpe. Tot en el seu revela una cura especial, àdhuc els materials emprats, fulla d’argent a l’escambell i lapislàtzuli al perizoni.

El Crucificat ocupa el centre de la composició, més gran que els altres personatges, en marcada perspectiva jeràrquica. És de lamentar que el rostre, recolzat sobre el pit, no s’hagi conservat sencer, perquè hauria estat de gran bellesa, com ho és el cos, tractat amb llums i ombres i una certa voluntat de naturalisme. La sant que…

Montserrat Pagès i Paretas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 332