Jaume Huguet, Sant Vicenç a la foguera, v. 1450-1460, retaule de Sant Vicenç de Sarrià, MNAC, Barcelona.

De l’antiga església parroquial de Sarrià, suplantada al segle xviii per un temple nou, procedeixen cinc taules pintades al taller de Jaume Huguet a les quals cal sumar encara quatre peces més, realitzades posteriorment, tres d’elles atribuïdes al Mestre de Castelsardo (cat.109,139) (pusceddu 2014). En conjunt haurien conformat el retaule de l’altar major, que presidia l’escultura del seu titular: sant Vicenç. El Sant a la foguera és d’entre totes les peces conservades actualment al MNAC, la que ara ens interessa analitzar. Recordem que les taules d’Huguet van ser emplaçades dins la sisena dècada del segle xv (gudiol, ainaud 1958: 62-64, 107) malgrat que el retaule no es conclouria fins depassat el 1500, definint un procés de creació que degué ser complicat i que, com és sabut i estableix la documentació, genera litigi entre la filla de Jaume Huguet i els promotors de l’encàrrec. La taula del foc és considerada per Gudiol i Ainaud la més antiga que emplacen la realització del 1450 al 1456, mentre que les quatre restants es situen del 1456 al 1460 (ordenació de sant Vicenç, episodis de l’ídol i de l’eculi i l’exorcisme postmortem). El fet és que no disposem de referents que no siguin estilístics per fer aquesta valoració i, sigui més menys encertada la cronologia establerta, la diferència entre la taula que comentarem i la resta és notable. S’argüeix adequadament que aquest taula podia ser l’original que Huguet hauria mostrat per fer-se amb l’encàrrec i exhibir habilitats.

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 324