1. Bernat Martorell, Martiri de santa Llúcia a la foguera, compartiment del retaule de santa Llúcia, v. 1430-35, MNAC, Barcelona.

El foc que afligeix en molts casos els màrtirs cristians admet una aplicació molt variada: torxes que cremen la carn, graelles roents o calderes que bullen. Variables són també els seus efectes sobre els sants però en general transiten des de la indiferència d’alguns fins a l’actitud enjogassada d’altres, com sant Jordi o sant Llorenç, que fan befa de l’autoritat gaudint de les flames o del bany ardent. Santa Llúcia continuà des de la foguera on cremava la seva batalla dialèctica amb el cònsol de Sicília, Pascasi, fins que els botxins la degollaren per privar-la de la paraula (vides II, p. 51-55). Sant Joan evangelista, per la seva part, va sortir indemne del bany a la caldera d’oli bullent i fou llavors condemnat a l’exili a l’illa de Patmos per l’emperador Domicià (vides II, p. 87-95).

Tots dos episodis van ser inclosos en sengles retaules sorgits de l’obrador de Bernat Martorell, malgrat que pertanyents a moments diferents de la seva trajectòria. El Martiri a la foguera de santa Llúcia [fig. 1] ocupà un dels pinacles d’un conjunt de dimensions mitjanes, dispers i d’origen inconegut però procedent de l’entorn barceloní (macías 2012; cornudella 2019), pintat cap al 1430-35. L’estil del retaule dels sants

Joans de Vinaixa al qual pertany el Martiri a la caldera bullent [fig.2], per la seva banda, permet situar-lo cap a 1440-45. La data i altres elements del conjunt fan molt improbable que tingui res a veure amb un retaule dedicat als sants Joans i destinat a l’església parroquial de Vinaixa encarregat i pagat al pintor Ramon de…

Guadaira Macías Prieto