Joan de Borgonya, Sant Feliu arrossegat per cavalls, Retaule major de l’excol·legiata de Sant Feliu, Girona, 1519-1520, Museu d’Art, Girona.

Dins l’univers vast i fabulós dels Flos Sanctorum, la història de Sant Feliu de Girona (o Sant Feliu l’Africà) es podria considerar com un exemple de la crueltat que, paradoxalment, massa vegades havia acompanyat a determinades idees de justícia –i de «fer justícia»– al llarg de la història. Fins i tot, podríem dir que és un exemple de com d’inics podien ser els jutges, però això només seria argumentable si prenguéssim el partit del protagonista, cristià, contra el seu perseguidor, pagà, Rufí, l’oficial a Girona de l’emperador Dacià; o que és una mostra significativa de l’emblemàtica lluita còsmica entre la llei humana i la divina, com molts altres enfrontaments de sants contra pretors que trobem en resseguir aquell acolorit recull de vides llegendàries.

De fet, el del sant africà es podria considerar entre els cicles martirials més cruents i salvatges que s’hi despleguen, un prodigi d’acarnissament contra un sant que es negà a obeir l’emperador i a oferir sacrificis als «deus immortals», malgrat les promeses d’honor i riquesa i l’amenaça del turment. A banda d’aquest arrossegament del seu cos pels carrers de Girona «per ço que lo seu cors fos speceiat» que il·lustrà Joan de Borgonya (documentat des de 1503 a la seva mort l’any 1525), i de les repetides reclusions a les masmorres de la ciutat –sempre alleugerides i fins i tot endolcides per l’acompanyament angèlic–, el diaca maurità va ser batut «ab fusts», llençat al mar amb les mans lligades, turmentat amb urpes de ferro, a fi que «li esquexassen tota la carn», i finalment esquarterat –a l’eculi en la interpretació que en va fer Joan de Borgonya.

Joan Bosch i Ballbona

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 318