1. Bernat Saulet, Crist davant Herodes, retaule de Sant Joan de les Abadesses, MEV.

La Maestà de Duccio és, de les obres gòtiques que dediquen espai a la Passió, la que potser esmerça més atenció a les audiències en què Crist és judicat. El pintor de Siena relata tant el pas pel Sanedrí, amb intervenció dels sacerdots hebreus, Annàs i Caifàs, com els diferents episodis que protagonitzen Ponç Pilat i el tetrarca Herodes Antipes. En context català no trobem mai tantes anades i vingudes i ens podem preguntar, cas a cas, com i perquè sovint s’arriba a la tria d’una sola d‘entre totes aquestes escenes o es decideix no triar-ne cap. Amb tot, una de les obres amb recorregut més ampli és el retaule de pedra de Bernat Saulet, procedent de Sant Joan de les Abadesses (MEV) [1]. Al conjunt, en què sembla planar en alguna mesura, no pas absoluta, els discurs de mestres italians actius a Catalunya, hi ha tres relleus que situen moments diferenciats del procés. No falta l’al·lusió als “bisbes dels jueus” en què un dels sacerdots hebreus compareix amb la mitra, ben distant de la fórmula del Mestre de Rubió que tria el perfil d’un sacerdot hebreu (cat. 11). Tampoc hi manca el judici del rei Herodes, episodi que als anys quaranta del segle xiv s’encloïa al cicle de la Capella de sant Miquel de Pedralbes. Finalment, Saulet descriu l’instant del rentament de mans del prefecte que, amb aquest conegudíssim gest, tanca el programari judicial que porta a Crist al “Golghota”.

La consulta a Herodes fou una conseqüència del procés que inicia Ponç Pilat, tothora impel·lit per les denúncies hebrees. De fet, s’estima que els jueus desitjaven forçar la pena capital però no la podien aplicar…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 300