1. Arrest de santa Margarida, frontal de Santa Margarida de Vilaseca, tercer quart del segle xii, Museu Episcopal de Vic.

El bes de Judes corona de manera singular l’arrest de Crist que inaugura un dilatat procés que se li gira en contra, ja envoltat pels soldats romans que s’encarreguen de custodiar-lo i traslladar-lo d’audiència en audiència (cat. 94-96). En les històries de molts sants i santes no hi ha cap bes, però el relat inicial és semblant i detectem, com en el frontal romànic de Santa Margarida de Vilaseca, un espai exterior propici per a que una parella d’armats, identificat com a miles, detinguin la pastora, una jove donzella que s’enfronta a Olibri i no claudica mai davant dels seus desigs [1]. Aquest “prendiment” inicial inaugura un seguit de recorreguts que seguiran i en els quals el braç armat de la justícia continua delimitant el seu lloc. El tràfic amb els presoners ens porta a recuperar una altra nimbada que és empesa per un home de rostre gran i exagerat, vist de perfil, als murals de santa Caterina de la Seu d’Urgell [2]. Una obra pictòrica interessant que considero deutora dels esquemes del Mestre que treballa als murals de sant Esteve d’Andorra la Vella (cat. 12). Aquí les figures se sobreposen lliurement i tenen consistència encara que sovint floten en un espai de delimitació incerta. El seu caire abstracte permet, tot i la component gòtica del relat visual, no avançar-ne molt la cronologia dins del segle xiii. L’expressió general, la boca entreoberta i la posició del cos del soldat delaten una agressivitat o violència innecessària davant d’una santa que, vestida ricament, no genera gaire oposició. Una actitud dòcil que, com a molt, deriva en un discurs del sant davant del seu opositor o, a manera…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 288