Pere de la Rocha. Retaule del Corpus. Detall del bancal amb el Prendiment de Crist, catedral de Girona, 1566-1567.

Si les dècades centrals del segle xvi van implicar la consolidació del model del renaixement italià a Catalunya, en termes artístics Girona va viure des d’una situació de privilegi aquest establiment, gràcies a la seva posició, ja que molts artistes estrangers passaven pel bisbat gironí de camí cap a centres més poderosos, com Barcelona o Madrid. Alguns d’ells fins i tot van acabar quedant-se a les comarques del nord de Catalunya, com sembla que va fer Pere de la Rocha, francès, originari d’Orleans, concretament, però qui va treballar molts anys a les comarques gironines.

A diferència del Calvari del Museu Episcopal de Vic, en aquesta taula del retaule del Corpus Christi (1566-69) sí que hi ha constància de què va ser Pere de la Rocha qui fou contractat per realitzar les pintures del retaule el 1566 (clara 1982: 178-181). L’artista franco-català va accentuar el dramatisme de l’escena amb la gestualitat de les figures, més reeixides que la plasmació de l’espai. La datació i l’estil porten cap a la consolidació del model renaixentista italià a Catalunya. De fet, no hi ha massa obres renaixentistes a la catedral de Girona, on l’estil habitual era el gòtic (freixas 1988: 45); el renaixement resulta un període que queda entre els dos moments de puixança de l’edifici, el del darrer gòtic i el del barroc

Tot l’episodi del Prendiment, Passió i Mort de Crist havia de portar al cristià a una reflexió sobre els límits de la justícia humana, no corrupta necessàriament, però si marcada per la imperfecció congènita de…

Roger Ferrer Ventosa

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 286