1. Cartell que porta penjat al coll un lladre condemnat, 1612, Arxiu Històric de Barcelona, n. 2657.

Es conserven pocs rastres visuals de les diverses fases d’un judici, uns esdeveniments que, en canvi, quedaren registrats en un gran ventall de documents, i segons les diverses jurisdiccions que coexistiren. La justícia a Catalunya no estava unificada i l’arbitrarietat en els judicis i les condemnes era una realitat habitual, depenent de si es tractaven causes eclesiàstiques o civils, o depenent també de les jurisdiccions municipals. El 22 de juliol de 1612 l’oficial del bisbe de Barcelona va condemnar el ciutadà de la vila aragonesa de Maella, Gabriel Monclús, per haver robat uns dies abans les flautes de l’orgue de l’església conventual de Santa Caterina. Fou condemnat a infàmia pública i a romandre exposat a la vergonya a l’escala de l’església portant aquest rètol al pit i una mitra al cap. A més, la condemna incloïa el bandejament de la ciutat i del bisbat durant cinc anys, amb l’advertiment que si trencava el càstig, seria assotat (mañé, rovira 2013: 217-218). El cartell no tan sols explica els fets sinó que inclou un dibuix prou realista del robatori perpetrat per Monclús. El dibuixant anònim el representà just en el moment de sostraure parts d’aquest preuat instrument de santa Caterina, però no ho fa sol, sinó que la seva mala acció s’explica en part per la inspiració del diable que té al seu darrera, i actuà «induït per lo esperit maligne». Malgrat que l’obra té una factura senzilla esdevé una peça de gran interès, atès que alhora que suposa una prova del delicte, a més en resulta un tipus d’imatge difamatòria, molt més abundant a d’altres territoris com Itàlia, en què…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. ***