1. Ferrer Bassa, Imatges dels soldats malfactors, Saltiri anglo-català de París, segon quart del segle xiv, BnF, ms. lat. 8846, detall del foli 100.

La il·lustració del salm 57, en el foli 100 del Saltiri anglocatalà de París, enclou una escena que abraça un discurs narratiu desdoblat en dos temps que associaríem, ni que sigui genèricament, al Judici previ d’un magistrat que, representant de l’ordre, ha comparegut, tanmateix, en primer lloc (cat. 21). En aquest segon passatge se sintetitzen els delictes principals que sumen alguns homes malfactors integrants de l’estament militar. El grup pot recordar de prou a la vora el dels soldats jugadors del Calvari (cat. 90) i els d’aquells altres armats que vetllen la tomba de Crist. D’una banda, l’il·lustrador, posa l’accent en els delictes de sang d’uns criminals capaços d’assaltar, matar, robar i abandonar despullades a les víctimes, que romanen esteses sobre el terra rocós que emmarca els fets. D’una altra, es descriu com aquests, i per extensió altres delinqüents de categorització semblant, es reparteixen els guanys i les vestimentes que enuncien el robatori o espoli que han perpetrat, després d’acabar amb la vida de tres infeliços. Els pintor al·ludeix, aprofitant els recursos narratius que coneix, a tres estadis diferents dels personatges: un personatge nu, un a mig despullar i un tercer encara vestit, però que no pot evitar ser degollat. Es tracta d’una representació excepcional, d’un tipus, que poques vegades veurem en context català, per més que se’n puguin afegir d’alternatives i augmentar, amb aquesta descripció crua, que rebla l’estil italianitzant de Ferrer Bassa, la riquesa iconogràfica de les solucions que fan d’alguns soldats figures qüestionades, que forcen portes o donen cops de coça a Crist, quan no es juguen als…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 272