Els àngels i els sants, des de l’esfera ultraterrenal i màgica que saben recompondre, contribueixen a emmarcar els espais de pas que, amb una dimensió terrenal i una altra sacre, o para-celestial, descriuen algunes les obres cristianes que incorporen donants. El seu impacte és contundent sobre escenaris rocosos de natura terrestre com el que presenta la taula que comentarem. Els límits espai-temporals poden abolir- se aparentment per aproximar l’ésser humà, encara que només sigui de forma virtual, a l’avantcambra de la salvació. Ho advertim en la peça central d’un retaule del taller de Joan Mates dedicat als sants Joans. Es conserven altres fragments del conjunt, però distants d’aquesta pintura que es troba entre les millors obres del pintor (alcoy, miret 1998: 68-71, 163-173). La devoció del petit donant s’expressa en un espai exterior de caire rocós que s’ajusta a una tradició figurativa habitual en les representacions del Baptista. Aquest espai acull al Precursor i l’Evangelista, dues efigies estatuàries i magnes que, amb sofisticades indumentàries, s’enlairen sobre el fons d’or, omplint la major part de l’espai disponible. Al seus peus es troba el petit donant, la identitat del qual és clau per a fer una correcta valoració d’aquesta magnífica pintura. Encara pendent del monogràfic adequat, vaig proposar l’acostament d’aquest príncep coronat, que vesteix luxosament, a la figura del rei Joan I (1350-1396), anomenat el Caçador o l’Aimador de gentilesa (alcoy 1998: 68-71, 2012: 63-77). Si aquesta és la via d’interpretació encertada, l’obra hauria estat un encàrrec de la vídua del rei Joan:…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 262