1. Ferrer Bassa, Saltiri anglo-català, segon quart del segle xiv, BnF, París, ms. lat 8846, detall del foli 106 (© ed. M. Moleiro)

Un espai singularitzat de la batalla per les ànimes distingeix el destí del just i del condemnat en una miniatura del foli 106 del Saltiri anglo-català, que es genera a partir de dues de les escenes integrades per il·lustrar el salm 61. Una visió com aquesta, ja explotada en obres anteriors, sovint amb menor èmfasi espacial, preludia a les sèries d’imatges, que de vegades sota el símbol de la creu, aprofundeixen en la visió dels escenaris i elaboren els llibres de l‘Art del ben morir (Ars moriendi). Les accions del ric que acapara monedes i bens i les del misericordiós que s’ocupa de les necessitats dels altres, són la base d’una tria, que posa en mans dels àngels l’ànima del segon mentre deixa a la feracitat dels grans diables l’esperit perdut primer [1]. El xoc entre vici i virtut sembla concordat per establir el judici moral que opera en aquests casos i que enfronta els interessos del maligne als del Cel. El dol pesarós que inunda l’escena en què poden veure dues dones assegudes i un home dret, situats al voltant del llit del mort, suggereix la manca d’esperança que trasbalsa als amics i familiars en comparació amb la serenitat dels que vetllen el mort en el primer registr. (cat. 70) Ja hem pogut apreciar que la seva ànima va vestida amb túnica blanca i es recollida per una parella d’àngels que, sense dilació, la duen davant de la divinitat, que compareix per acollir-la des d’un límit espacial imprecís, que entenem en els confins de l’Empiri i l’univers creat. El destí del condemnat no es representa i són les ombres dels dimonis o directament els dimonis obscurs —de físic molt més aparatós que el dels àngels bons—, els que no ens deixen marge per a l’error. La contraposició de les dues…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 248