1. Anònim, pintura mural de la Boca de l’infern, Santa Maria d’Arties, v. 1580.

Les representacions artístiques de l’infern com a lloc de condemna eterna per a aquells cristians pecadors, gaudí d’un gran apogeu a Europa als segles xiv i xv. Els espais infernals imaginats pels artistes prengueren múltiples formes i possibilitats, mostrant certes particularitats en cada àrea i en cada època. Tanmateix, s’ha assenyalat que en el món hispànic d’època moderna no es generà una literatura excepcional pel que fa a les condemnes i als inferns. La literatura i els sermons de l’època relataven en ocasions les penes de l’ànima condemnada posant l’èmfasi en el judici, però també en la misericòrdia de Déu i la glòria eterna dels benaurats. Així mateix, les representacions infernals de l’Espanya de la Contrareforma foren més escasses que en altres territoris europeus (civil 1996; portús 2004), i el diagnòstic és igualment vàlid per al cas català.

Tot i així, la temàtica no desaparegué del tot i els dos exemples que es presenten aquí, ho testimonien. D’una banda, els inferns eren part ineludible dels Judicis Finals, que en època moderna no compten amb gaires exemples en territori català (cat. 152). S’han conservat alguns conjunts de pintures murals del segle xvi en esglésies dels Pirineus, com els de Santa Maria d’Arties, les de Sant Climent de Talltorta, i les de sant Cristòfor d’Anyós a Andorra, a més d’altres escenes relacionades al judici com a Sant Esteve de Montcorbau. Entre aquestes, l’escena infernal més espectacular és la que s’observa al costat esquerra del Déu jutge en la volta de la nau central de l’església d’Arties. La pintura, datada cap al 1580 i d’autoria desconeguda però amb algunes propostes amb…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 246