1. Autor desconegut, Verge dels procuradors, primera meitat del segle xvii. Antiga casa de la ciutat de Tortosa.

Al llarg dels segles xvi i xvii alguns ciutadans de l’aristocràcia catalana o membres de les institucions del país, es van fer retratar als peus de la imatge de la Verge i el Nen, seguint d’aquesta manera una tradició pictòrica que, evidentment, havia quedat establerta amb el gran precedent de la pintura de Lluís Dalmau a mitjan segle xv, que havia esdevingut una de les primeres obres en el marc de la Corona d’Aragó d’incloure els comitents atorgant-los una dimensió que intentava aproximar-se a la real, en equilibri amb les convencions

de les imatges sagrades (Alcoy 2017: 310-311). En època moderna, s’encarregaren altres obres de caire similar, que mostraven la fe dels donants en la justícia divina, a més de deixar empremta per a la posteritat de la seva identitat i del seu prestigi social.

Lluny de la qualitat artística de la Mare de Déu dels consellers quatrecentista, al MNAC també s’hi conserva una pintura anònima que els consellers barcelonins van encarregar per a commemorar la fi de la plaga de llagosta esdevinguda el 1687 i per celebrar el dret de cobertura que havia estat ratificada aleshores per Carles II, tal com s’explicita en la llegenda explicativa de la peça. La pintura, que té unes dimensions considerables, està molt malmesa, però es pot veure amb claredat al centre de la composició la imatge de la Verge de la Mercè flanquejada per un estol de sants a ambdós costats. La Mercè fou una de les devocions marianes que es consolidaren a l’època, arran precisament d’aquesta plaga, i fou escollida aleshores copatrona…

Cristina Fontcuberta i Famadas

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 220