Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers, v. 1445. MNAC, Barcelona.

Establertes les coordenades bàsiques de les “Epifanies del donant” i la seva dimensió judicial, a partir d’algunes obres del segle xiv (cat. 63), observem que la Verge dels Consellers de Lluís Dalmau (MNAC) introdueix nous punts de reflexió en una època que incorpora les experiències flamenques més sofisticades. Jan van Eyck ja havia aportat al tema el seu punt de vista iconogràfic i pictòric que, Dalmau, ha estudiat a Flandes i procura adaptar al context català en la mesura de les seves capacitats. La Mare de Déu dels Consellers és troba sense dubte entre les obres capdavanteres que, dins dels territoris catalano-aragonesos, inclouran als donants atorgant-los una dimensió que, lluny de les visions al·lusives a les ànimes o altres donants de format petit, retrata els consellers des de la seva física i plàstica presència, per restablir l’equilibri de proporcions amb les imatges sagrades (Alcoy 2011b, 2017a: 310-312). No oblidem, però, que el grup dels cinc consellers de nom conegut, constitueix un equip singular de donants que, encara prou idealitzats, es mostren a si mateixos al mateix temps que evoquen col·legiadament la institució que representen. A l’entorn del 1445 les seves imatges tradueixen a Catalunya alguns aspectes dels models eyckians que, creats dins la dècada precedent, revelen obres com les dedicades al canonge George van der Paele o al canceller Rolin. És ben sabut que el conjunt barceloní emparenta, per impostació iconogràfica, amb el retaule de la Mare de Déu, sant Miquel i sant Jordi de la Paeria de Lleida (cat. 85) on la Verge és acompanyada pels paers i una parella…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 218