1. Arnau Bassa, Frontispici del Llibre d’Hores de Maria de Navarra, foli 15v., v. 1340-1343, Biblioteca Marciana, Venècia.

Els continguts i esquemes visuals de l’Epifania dels reis mags van desbordar-se en el període Gòtic. Sobre la base fornida per l’Adoració dels reis d’Orient, i al llarg del període medieval, van créixer els projectes gràfics d’altres adoracions protagonitzades per uns i unes donants ben predisposats a reviure aquest episodi de la infància de Crist. El tema de goig epifànic havia esdevingut central i es projectaria, seguint els comentaris de doctors i altes dignitats de l’Església, amb un alt contingut escatològic i funerari (Alcoy 2018), que permet evocar directament el tema de la Justícia divina. Els reis mags es van convertir en símbols i models per a una humanitat que, abans de trobar sortida a les seves tribulacions, havia de veure’s abocada al reconeixement de la divinitat de Jesús, després del Naixement anunciat als pastors. Emparats en una fe socialitzada que s’exposava a totes les mirades i que ampliava el registre de les adoracions, el donant podia fer camí vers la salvació, anticipant les expectatives personals d’arribar dignament al Paradís. El patró fixat per als reis, altament obert i flexible, com prova la seva evolució en el temps, permetia tant afegir la figura del donant al seguici dels mags (Alcoy 2010b), com perfilar unes figures, destacades i sàvies, amb les quals els cristians fidels, fossin o no reis, podien identificar-se, fins el punt que, substituint-les del tot, creaven escenaris figuratius nous, que podem anomenar: “Epifanies del donant” (Alcoy 1987c, 2003a, 2017).

Un dels reptes es distingir les Epifanies als donants o a les donants d’aquelles representacions que, tot i ser…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 216