1. Ferrer Bassa, Plagues d’Egipte, Saltiri anglo-català, BnF, ms. lat 8846, detalls del foli 144v.

En el marc de l’Antic Testament les plagues d’Egipte representen el càstig diví, esdevingut una veritable cadena de catàstrofes que assolaran Egipte, abans de la sortida dels israelites del seu llarg captiveri. El tema fou representat de forma reiterada i detalladament en l’excepcional conjunt de Hagadàs catalanes del segle xiv, començant per l’Hagadà d’Or de la British Library (Barceló 2018). En el cas dels manuscrits jueus, com s’ha analitzat (cat. 60-61), es poden arribar a il·lustrar les déu plagues seguint fonamentalment els textos i les tradicions figuratives hebrees. La Font principal és el llibre del Pentateuc, contenidor general d’aquests passatges de l’Èxode (7-12). Tot i ser episodis compartits amb el món cristià, com la resta de l’Antic Testament, les traduccions canvien alguns curiosos detalls del relat sobre les penalitats que patiran els egipcis, seguint una temàtica què també moderen altres fonts i interessos, que separen les respectives fórmules figuratives cristianes i hebrees.

Mentre que les Hagadàs acostumen a fer recorreguts força exhaustius per les plagues i calamitats rebudes pels egipcis, com s’aprecia si més no a l’Hagadà d’Or, l’òptica al Saltiri anglo-català és més limitada, tot i que es tracti de l’únic còdex català de caràcter cristià del període en què les veiem tan detalladament reflectides [1-2]. El programa general, que és altament complex, deriva vers la necessitat d’abstreure idees i conceptes en una producció de gran luxe, que ens arriba inacabada. Les interpretacions es creuen a nivells diferents…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 214