Plagues de les granotes, polls, bèsties salvatges i de la pesta del ramats, Hagadà d’Or, v. 1320-1330, Londres, British Library, ms. 27210, foli 12v.

Un dels punts culminants de l’alliberament del poble hebreu d’Egipte, és, sens dubte, les deu plagues d’Egipte. D’aquesta manera, Déu va tenir en compte la injustícia contra el poble d’Israel i va enviar càstigs divins cap als egipcis, qui havien maltractat sense pietat els israelites. Així, per una banda, castigà als egipcis, i per l’altra, salvà el poble d’Israel. Cadascuna de les plagues, mesura per mesura, s’aplica d’una manera proporcional a la gravetat de la infracció que els egipcis van infligir al poble hebreu. Els mateixos textos rabínics, com podem llegir al Midraix Tankhumà, «totes les càrregues que van imposar als israelites, el Sant, beneït sigui, les va tornar cap a ells» (Barceló 2020). La representació de les plagues, totes deu sense excepció, no falta en els cicles bíblics inclosos en les hagadot, textos hebreus llegits durant el sopar pasqual, que rememoren, precisament, la fi de l’alliberament del poble a Egipte. Així, cadascuna d’elles, emmarcada dins la seva vinyeta, representa la naturalesa de cada plaga. Per a exemplificar-ho, podem veure l’Hagadà d’Or [1], manuscrit hebreu que va ser miniat per dos miniatures. Un d’ells, el més reeixit i el que podem observar en aquest foli, és el mateix que un dels mestre dels Usatges i Constitucions de Catalunya de la BNF, dins d’un segon gòtic lineal. Té un traç segur i refinat, dins d’una tradició d’arrel septentrional. Els personatges, estilitzats i gràcils, tenen unes característiques cares ovalades, sense carnacions, cabells rinxolats, i uns gestos expressius, sobretot per la posició de les seves mans (Narkiss 1970, 1997)…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 210