1. Taller de Ferrer Bassa, Decretum Gratiani, British Library, anys quaranta del segle xiv, Londres, vol II, detall del foli 8 (Causa xix), vol. i, detalls del foli 154 (Causa VII) i foli 165 (Causa IX).

Segons indicà Carlo Molari i ens recorda en un dels seus estudis Paolo Gherri (Molari 1961; Gherri, 2004), el Dret Canònic en el seu inici va ser considerat com una ciència teològica, ja que tenia com a finalitat dirigir l’home vers la seva darrera destinació. L’ objectiu bàsic és la salvació de l’ ànima, la lluita contra el pecat i la promoció de les actituds devotes. Així, doncs, s’observa que fins arribar a Gracià, els cànons sagrats i els Decrets dels pares eren sempre, i només, considerats com un aspecte particular de la Teologia. En aquest sentit el Decretum podia ser veritable locus theologicus. Des de l’emmarcament general que es forja en el segle xii, s’obre una perspectiva nova, que suposarà la transformació dels temes subjectes al poder eclesiàstic, adobats en cada nova etapa.

Els Casos que descriuen les trenta-sis Causes il·lustrades a la Catalunya del segle xiv, en els dos gruixuts volums del Decretum de la Bristish Library que ja coneixem (cat. 10), superen la simple interpretació d’un relat prefixat per fer eleccions, i les seleccions que comporten, impliquen altres imatges i altres contextos que desborden els continguts de la història que les justifica i a la qual sobreposen referents visuals compartits dins d’un sistema d’il·lustració amb vasos comunicants, que pot ser força complex [1-2-3]. Per tant no estranyarà que plantegem la necessitat de la comparació amb altres manuscrits que, com el Saltiri anglo-català de París [4], poden incorporar imatges limítrofs, iconogràficament i estilísticament, per bé que siguin realitzats per encàrrec…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 176