1. Ferrer Bassa, Arca de l’Aliança, Saltiri anglo-català de París, BNF, segon quart del segle xiv, ms. lat. 8846, detall del foli 135 (facsímil © ed. M. Moleiro).

En el marc de l’exhortació al compliment de la llei divina que contempla el salm 77, al foli 135 del Saltiri anglo-català de París, la primera vinyeta del segon registre escenifica el transport de l’Arca de l’Aliança. La marxa compareix en un context atent al premi i al càstig que, tanmateix, accentua la primera idea, sempre que el poble d’Israel s’acompleixi l’exigència de la divinitat: Attendite popule meus legem meam (Morgan, Reinhart, Alcoy 2006: 247-248). Aquest recipient intocable, decorat amb querubins, o/i àngels, i preservat pels alats ja en la tradició iconogràfica alt medieval (Del Medico 1943:81-102) que perdura a la Bíblia de Rodes (cat. 40), és el moble contenidor de les taules del Deu Manaments, rebudes per Moisès (cat. 36-39), de la vara florida d’Aarón i el bol de mannà. La Bíblia descriu la manera de construir l’objecte sacre (Èxode 25,10-21), que es cataloga entre els més emblemàtics, prodigiosos i potents de la religió jueva, destinat al Sancta Sanctorum del temple més important. Aquesta caixa, o arca, havia de ser totalment revestida d’or i tenia el poder d’assegurar el triomf en les batalles. Per tant, fou emprada i transportada per garantir la victòria en les confrontacions i conteses, gràcies a l’aval d’un Déu rector que protegeix els súbdits més fidels. En tot cas, el seu valor essencial era el de simbolitzar el pacte entre Déu i el poble d’Israel, poble elegit que, en el salm 77, és cridat a respectar la Llei del Cel per garantir i enfortir l’aliança divina amb la Terra. La miniatura del segle xiv descriu la forma de transport que, ortodoxament, situa l’Arca damunts d’unes barres o travessers de fusta…

Rosa Alcoy i Cristina Fontcuberta

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 170