1. Rafael Vergós i Pere Alemany, Moisès i les taules de la Llei, escena del retaule de la Transfiguració. Tortosa, v. 1498, Museu de la catedral de Tortosa.

Com es pot detectar en l’art català dins d’un context cristià, la representació de les taules de la Llei estan, sens dubte, molt lligades a la figura de Moisès. Mediador entre Déu i el poble d’Israel, va ser considerat el legislador del poble, ja que va ser qui va portar al poble les normes a acomplir. En el llibre de l’Èxode es narra, per una banda, la vida de Moisès, des de com es va criar entre els egipcis, com va alliberar el seu poble de l’esclavitud i els guià pel desert, i per altra banda, s’especifica el codi de l’Aliança forjada amb Déu al mont Sinaí i les instruccions sobre el santuari i el culte, com a un compendi de lleis i prescripcions.

Aquest lligam entre les Lleis i la figura de Moisès es veu clarament en l’art, ja que l’escena de l’entrega de les taules de la Llei és una de les més representades del cabdill i també el decàleg juga un paper important quan actua com a atribut del personatge.

Com a exemple, podem citar l’escena de l’entrega de les taules de la Llei a Moisès en el retaule de la Transfiguració de Tortosa [1], obra estudiada prou recentment per Rosa Alcoy i Jacobo Vidal, en el qual, a més de tractar l’estil i la iconografia de l’obra, s’estableix la seva cronologia i autoria, ja que a partir de la documentació queda demostrada la intervenció de Rafael Vergós i Pere Alemany, a partir d’un contracte del 1498, descartant així la intervenció de Jaume Huguet. (Alcoy, Vidal 2015). El retaule, que dedica el seu compartiment central a la Transfiguració, destina dues taules a Moisès i dues a Elies, personatges que apareixen també en l’escena…

Alba Barceló Plana

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 166