Ferrer Bassa, Ordenació divina, Saltiri anglo-català, París, BnF., ms. lat. 8846, foli 109v. (© ed. M. Moleiro).

En aquesta miniatura, la tria del cercle com espai perfecte, vinculat al naixement i, per tant, també a les formes del món creat, estableix els contorns gràfics ideals per a l’ordenació divina, un ordre superior que envaeix, amb un sistema ple de determinacions transcendents i múltiples, tota la vida a la Terra entre dues vessants implicades, que confronten premi i càstig: Cel i Inferns. El govern de l’Empiri, vist a la part més alta, i en clau cristològica, és afermançat per a la història que s’estableix als evangelis, al·ludit a través del tetramorf de l’àliga, l’àngel, el lleó i el brau. La circumferència s’incrusta en el text mentre els angles, creats pel marc quadrangular, es destinen als símbols alats de Joan, Mateu, Marc i Lluc, portadors de filacteris amb inscripcions que en fan esment. L’ideograma figuratiu creat en la miniatura del Saltiri anglo-català de París, una de les més sobresortints d’un llibre que destaca en el seu conjunt (Morgan, Nigel, Reinhart, Klaus, Alcoy, 2006), assenyala també als temps anteriors al cristianisme. Amb aquest objectiu es planegen les tres vinyetes centrals: la creació d’Eva, Moisès i les taules de la Llei i la vocació de sant Pau. Cada episodi fonamenta un vincle amb l’anterior. El primer es pot associar als orígens de la carn i a la Caiguda que troba contrapunt en la Verge. El camí de superació del Pecat Original implica la marxa i la vigència de l’Antiga Llei, una via ordenada en clau positiva, que prepara els nous temps que simbolitza la conversió de sant Pau de camí a Damasc. En caure del cavall sant Pau introdueix la crisi que porta de l’Antiga a la Nova llei, de l’era…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 160