Francesc Borrassà (?), Crist davant Ponç Pilat, v. 1416-1420, col·lecció privada.

El conjunt de taules catalanes del període Gòtic dedicades al Judici de Crist davant Pilat, replantegen el tema que ja hem detectat als murals andorrans de l’entorn del 1200 (cat. 12). Aquest episodi del Judici, emplaçat al Pretori (Praetorium), permetia descriure la casa-palau que el delegat o procurador romà tenia a Judea. Encara que no sempre ho faci, el tema aplega altres seqüencies destacades, entre les quals excel·leix la flagel·lació del Salvador. El moment escollit, tot i reparar, poc o molt, en el paper de Pilat en la Passió —ho hem vist a les pintures de sant Esteve d’Andorra i ho apreciarem en la creació quatrecentista de Jaume Huguet (cat. 107)—, va tendir a concentrar l’atenció en el càstig, realçant la figura del reu lligat a la columna, per explotar la particularitat de la pena, fins el punt que, en els casos extrems, s’esquiva el jutge fins fer-lo desaparèixer. Pas a pas, i força clarament en algunes obres catalanes del “Trecento” la Flagel·lació guanya autonomia. Les opcions es bifurquen i si bé Pilat sembla perdre preeminència quan es vol concentrar la mirada en Crist i en l’acció dels botxins, el romà es manté ferm alhora de presidir altres audiències. La taula de Pere Serafí per a la parroquial de Sant Martí d’Arenys de Munt, creada vers 1543-1546, i altres obres d’aquesta etapa, revelen els interessos múltiples que s’havien enfilat al llarg del temps (cat. 108). Si em limito a fer balanç del realitzat en els segles xiv-xv, és evident que l’escena del Rentament de mans ja va assolir aleshores un encaix singular en el discurs de la Passió. L’atenció posada en l’actitud de Pilat com a jutge essencial cobra força dins del context de les seqüències alternatives que solien…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 118