1. Corts de Montblanc del 1333, Usatges i Constitucions dels Montcada, v. 1333, Arxiu de la Paeria de Lleida.

Ja hem vist com el Llibre Verd de Barcelona pertany a una tradició pròpia (cat. 13 i 25), que recupera. així mateix, una sèrie de manuscrits amb caràcter corporatiu, que es poden vincular directament a les institucions públiques i a la ciutat de Barcelona. El llibre correspon al Consell de Cent o Consell dels Cent jurats, òrgan fonamental de govern de la ciutat a partir de 1265, que va posseir diversos llibres de cobertes verdes que també es localitzen en altres ciutats catalanes. El Consell de Cent, assemblea del regim municipal ja protegida per Jaume I, a partir del 1249, unia els interessos ciutadans i comunals a les figures del reis en el marc de la Corona (Riera i Viader, Rovira i Solà 2004).

Si volem tenir en compte les obres que adopten els models d’un Gòtic lineal avançat, o Segon gòtic lineal, amb trets italianitzants que seran renovat tot seguit, és ideal parar esment en el manuscrit dels Usatges i Constitucions que conserva l’Arxiu municipal de la Paeria de Lleida (per a l’edició facsímil: Planas 1997). En aquest còdex, possible encàrrec d’Ot de Montcada, germà de la reina Elisenda, esposada amb Jaume ii, trobem els dos registres estilístics molt ben representats: el lineal i l’italianitzant (cat. 13), al meu parer, en fases d’il·lustració successives (Alcoy 1990). Comparat amb aquest manuscrit, el Llibre Verd, presenta una major homogeneïtat d’estil dins les tendències italianitzants avançades, que tanmateix, no és tampoc monolítica i obliga a fer un seguiment d’alguns dels resultats i propostes del taller, que defineix la segona fase d’il·lustració del llibre lleidatà. L’autoria de Ferrer Bassa no explica totes les miniatures del manuscrit barceloní com tampoc…

Rosa Alcoy

Vegeu el llibre, Iconografies de la Justicia en l’art català medieval i modern, Barcelona, Grup Emac, 2022, p. 114