MEMBRES

ORCID

Susana Narotzky és Catedràtica d’Antropologia Social en la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Investigación en Humanidades “Ramón Menéndez Pidal” otorgat pel Ministerio de Ciencia e Innovación el 2020. De 2013 a 2019 va ser IP del projecte “Grassroots Economics: Meaning, Project and Practice in the Pursuit of Livelihood” [GRECO], European Research Council Advanced Grant per a estudiar els efectes de les polítiques d’austeritat entre las classes treballadores del sud d’Europa. El seu treball s’enmarca en teories d’economia política, economia moral, economia feminista i en estudis sobre els règims de valor. Ha dirigit nombrosos projectes i ha realitzat estades a institucions estrangeres, entre les que s’hi troba l’Institute for Advanced Study (School of Social Science), Princeton (2019-2020). Ha estat Presidenta de la European Association of Social Anthropologists (EASA) i Secretària de l’American Anthropological Association. La seva publicació més recent és Narotzky, S. (ed.) (2020) Grassroots Economies: Living with Austerity in Southern Europe, London: Pluto Press.

ORCID

Raquel Alquézar Crusellas és doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona. Actualment és professora associada de la Universitat de Girona (UdG) i professora interuniversitària de la UdL-UOC. Les seves principals línies de recerca són les finances ètiques i l’economia social i solidària, així com el cooperativisme, els sistemes d’avaluació social, les economies transformadores i el mercat social. Col·labora amb la comissió social de la cooperativa de sistemes financers ètics i solidaris, Coop57, i amb la comissió del Balanç Social de la XES. Participa com a col·laboradora en el projecte Canviant els paradigmes: pràctiques i discursos de les Economies transformadores en un context d’urgència ecosocial (Ref. PID2019-106757GA-I00) dirigit per Jesús Sanz i Sara Sama. Ha participat en les últimes conferències internacionals de les Nacions Unides (UNRISD) sobre economia social i solidària i sobre la seva relació amb els ODS i l’Agenda 2030.

Academia

Stamatis Amarianakis ha dut a terme recerques a Grècia centrades en les dimensions socials de la vida econòmica durant la recent crisi econòmica grega. Des de 2014-2019, va treballar per al projecte finançat per l’ERC “Economia de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida (GRECO)”. El seu principal lloc de recerca és Chalkida, una ciutat grega postindustrial de grandària mitjana on va estudiar les transformacions socials, econòmiques i polítiques i l’impacte que aquestes han tingut en les formes en què les persones es guanyen la vida. Es va doctorar per la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada “Models autoritzats i respostes de base a la crisi: reconfiguracions de la vida quotidiana en Chalkida, una ciutat grega postindustrial “. Els seus interessos de recerca inclouen l’economia política, la solidaritat econòmica, la informalitat, la reproducció social, la desalienació, la reciprocitat, el neo-sustantivisme i el fetitxisme de la mercaderia.

sethmholmes.com

Seth M. Holmes, PhD, MD, és professor de recerca ICREA i dirigeix el projecte FOODCIRCUITS (ERC 2023-2028) al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. Antropòleg sociocultural i mèdic, realitza investigacions interdisciplinàries sobre jerarquies socials, inequitats en salut i les formes en què aquestes asimetries es naturalitzen, normalitzen i resisteixen en els contextos de migració transnacional, atenció mèdica i sistemes alimentaris agrícoles. Ha rebut premis nacionals i internacionals en els camps de l’ antropologia, la sociologia i la geografia, inclòs el Premi Margaret Mead.

ORCID
Academia

Uzuri Aboitiz és Professora al Departament d’Antropologia Social i Filosofia dels Valors de la Universitat del País Basc. És Doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral cerca comprendre com les crisis i les polítiques d’Ajustament Estructural afecten les vides i els projectes de vida de les classes treballadores d’una ciutat desindustrialitzada del País Basc. A través de l’estudi de les economies quotidianes de les llars, se centra en les transformacions de les relacions de reproducció social combinant el marc de l’economia política, l’economia moral i l’economia feminista.

Actualment investiga les relacions de deute i la (des)obediència financera, posant el focus en la tensió entre les ideologies d’autonomia i les formes de dependència. Ha estat investigadora visitant al Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS) a Guadalajara, Mèxic. Ha fet treball de camp al Perú i al País Basc. És membre del Seminario Internacional de Antropología del Dinero y la Economía del CIESAS i del Institute for Money, Technology & Financial Inclusion (IMTFI) de la School of Social Sciences de la Universitat de Califòrnia.

Patricia Homs Ramírez de la Piscina va estudiar Biologia i Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB). És llicenciada en Estudis Avançats d’Ecologia i màster en Antropologia i Etnografia per la mateixa universitat. La seva tesi doctoral “El dualisme Natura / Cultura en Ecologia” ofereix una anàlisi crítica dels conceptes i les interaccions entre natura i cultura des del discurs teòric de l’Ecologia.

És professora associada al Departament d’Antropologia Social (UB). Ha estat membre de l’equip de recerca del projecte ERC Grassroots Economics.

El seu àmbit de recerca és l’antropologia econòmica i els seus interessos específics inclouen l’agroecologia, les cooperatives i l’economia social i solidària, especialment aquelles experiències vinculades als sistemes agroalimentaris.

També és membre de la cooperativa agroecològica L’Aresta on participa a les àrees de Recerca i Formació.

Academia
ORCID

Martin Lundsteen (PhD, MA en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona) actualment és Investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona. Anteriorment ha estat investigador Beatriu de Pinós a la UB. Ha participat en diversos projectes de recerca sobre islamofòbia i racisme antimusulmà, economies morals i percepcions de justícia en el context de crisi econòmica i religiositats perifèriques. També és membre d’altres col·lectius com l’Observatori de l’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i de l’Associació Stop als Fenòmens Islamòfobs (SAFI). Els seus interessos de recerca tenen temes tan diversos com l’antropologia política i econòmica, l’economia informal, l’antropologia urbana, la mobilitat, la islamofòbia i el racisme.

Academia

Doctora i llicenciada en Antropologia social per la Universitat de Barcelona. Compta també amb un màster en antropologia i etnografia per la mateixa universitat. Actualment forma part dels grups de recerca GER (Grup d’Estudis sobre Reciprocitat) i GET (Grup de Estudos Territoriais) de la Universitat de Barcelona i de la Universidade da Coruña respectivament. Les seves línies de recerca se centren en l’antropologia econòmica. En concret, en un enfocament des de l’economia política que posa l’èmfasi en la noció d’economia moral i en conceptes com el de preu just i vida digna. Aquestes eines permeten investigar de manera global i en perspectiva històrica la producció d’aliments, però també de manera concreta el context rural a Galícia, sobretot les problemàtiques a les quals s’enfronten les famílies productores d’aliments i que acaben per afectar el seu mitjà i manera de vida fins al punt de fer-les desaparèixer.

Patrícia Alves de Matos és una antropòloga econòmica formada a Lisboa i Londres. És investigadora sènior al CRIA/ISCTE – Institut Universitari de Lisboa i professora convidada al Departament d’Antropologia de la FCSH/Nova Universitat de Lisboa. El seu projecte es titula “Everyday Worlds of Welfare: A Comparative Study of Human Needs, Livelihood Sustainability and Social Policy in Southern Europe”. Aquest projecte proposa un enfocament comparatiu de baix a dalt del càlcul del benestar humà i la sostenibilitat del benestar, centrant-se en la rellevància teòrica del concepte de “móns quotidians del benestar” (EWW). Defineix provisionalment EWW com el conjunt històric i localment integrat de pràctiques, ètica normativa dels mitjans de subsistència i arguments de valoració popular que informen com les llars i les persones defineixen i persegueixen el compliment de les necessitats tangibles i intangibles (és a dir, recursos i reivindicacions) necessàries per assegurar la sostenibilitat dels mitjans de vida intergeneracionals. En un context d’augment de les desigualtats i de la necessitat de millorar la resiliència dels estats del benestar europeus, el concepte d’EWW esbossarà un marc més holístic d’anàlisi del benestar, que pot actuar com una brúixola valuosa sobre la relació entre els coneixements integrats de les persones i les intervencions de la política social. Fomentarà noves maneres d’elaborar una major equitat en la distribució dels recursos de benestar i la seva sostenibilitat entre generacions. Contribuirà a formular indicadors de benestar més inclusius, responent així a la recent crida dels principals acadèmics i agents polítics a canviar cap a una estratègia d’Economia del Benestar en un món post-COVID. Els seus interessos de recerca inclouen el neoliberalisme, la precarietat i el treball; gènere, política corporal i reproducció social; austeritat benestar, necessitats i morals de distribució. Manchester University Press va publicar la seva monografia “Disciplined Agency: Neoliberal Precarity, Generational Dispossession and Call Center Labor in Portugal” el juliol de 2020.

Noms en cites acadèmiques: Matos, Patricia; Alves de Matos, Patrícia

ResearchGate

Historiadora, antropòloga i Dra. en Estudis Avançats en Antropologia Social. Docent al Departament d’educació (Generalitat de Catalunya) i membre de l’OADPI (Observatori pels Drets i l’Autonomia dels Pobles indígenes de Colòmbia).

La seva experiència investigadora s’inicia en 2003 al Departament d’Història de l‘Art i Història Social de la Universitat de Lleida (UDL), per estudiar el mercat de treball agrícola a l’agroindústria de Lleida. Aquest treball preliminar inaugura un recorregut de recerca de diverses fases, que inclou la formació com a becària predoctoral FPU (2010-2014) al grup de recerca GER i l’estada de recerca al Departamento de ciencias sociales y economía de la Universidad del Valle, a Cali (Colòmbia).  La investigació culmina en la tesi doctoral Entre la oportunidad y el deseo. Contratación en origen, codesarrollo y grupos domésticos transnacionales en el mundo rural. El caso Catalunya-Colombia (2016, Universitat de Barcelona). En aquesta s’hi estudien les relacions capital-treball al camp català i el seu mercat de treball segmentat ètnicament mitjançant processos d’introducció de diferents onades de persones treballadores d’origen migrant. S’hi analitza també la implantació d’un sistema estatal de contractació de mà d’obra i control de fluxos migratoris (la contractació en origen) i els usos i significats de les remeses de les persones contractades, connectant dues zones a nivell transnacional: l’agroindústria de Lleida i les zones rurals de Colòmbia.

Des del 2016 fins a l’actualitat, la seva trajectòria professional combina la investigació i la divulgació amb la docència universitària i la no universitària a l’educació secundària i al batxillerat. Ha exercit com a docent a la UOC i a la Universitat de Lleida entre els anys 2015 i 2021, i ha participat en projectes d’investigació en els àmbits públic i de cooperació internacional. Per exemple, el projecte Se’n parlave i n’hi havie. La bruixeria al Pirineu i a les terres de Ponent (2015-2017) finançat per L’institut Ramon Muntané i realitzat per la Xarxa de Museus Terres de Lleida i Aran (XMTLLA). En aquest hi va estudiar la creença en la bruixeria i la seva relació amb processos d’estigmatització a dones rurals, en contextos de desigualtat. En segon lloc, es destaca el treball d’investigació, divulgació i denúncia de vulneracions als Drets Humans com a membre de l’OADPI (Observatori pels Drets i l’Autonomia dels Pobles Indígenes de Colòmbia) des del 2015 fins al moment actual. Com a investigadora i tècnica de sensibilització, ha fet recerca sobre les conseqüències de l’extractivisme i el conflicte armat en les dones i els territoris indígenes a Colòmbia, en projectes finançats per les agències catalana i espanyola de cooperació (ACCD i l’AECID).

Des del 2021, és docent funcionària de carrera al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, sota l’especialitat de Geografia i Història. Alhora, combina accions de recerca, intervenció, divulgació i incidència en institucions. És membre actiu de l’OADPI i de la campanya internacional per la memòria de les dones acusades de bruixeria (http://memoriadelasbrujas.net/).

UB
ORCID

Diana Sarkis Fernández és professora associada d’Antropologia Social (Universitat de Barcelona). Ha realitzat treball de camp a Síria (etapa doctoral, Universitat de Barcelona) i Vélez-Málaga (Espanya) (etapa postdoctoral, ERC Grassroots Economics Project). El seu focus de recerca articula les relacions treball/capital, els models d’estat i les estructures de sentiment, marcs analítics i formes d’agència subalternes en contextos agraris, des d’una perspectiva comparativa. Des de 2012 forma part de Thimar (International Research Collective on agriculture, environment and labour in the Arab World, https://www.athimar.org/en). Les seves publicacions recents inclouen: “‘Amnarja’ la wara (We are going backwards): Economic Reform and the Politics of Labour in Agrarian Syria”, Journal of Peasant Studies (2020); (amb S. Amarianakis) “Austerity from below: Class, temporality and scale in grassroots analysis of crisis” a S. Narotzky (ed.) Grassroots Economies: Living with Austerity in Southern Europe (Pluto Press, 2020); “‘Muerta a trabajar’: Consideraciones feministas sobre la crisis (de la reproducción social) en Vélez-Málaga (Spain), Revista Andaluza de Antropología (2018).

Academia
Google scholar
ORCID: 0000-0003-4163-9890

Theodora Vetta és investigadora distingida de la Universitat de Barcelona. És doctora en Antropologia Social per l’École des Hautes Études a Sciences Socials de París i ha estudiat i treballat en nombroses universitats (Universitat Aristòtil, Universitat Centroeuropea, Universitat de Lund, Universitat de Belgrad, Universitat de Barcelona, Universitat Panteion d’Atenes, Universitat del sud de Dinamarca).

Ha participat en diversos projectes internacionals (ex. programa Marie Curie “SocAnth-Anthropology in Central and Eastern Europe” i ERC Advanced grant “Grassroots Economics”), i actualment forma part de dos projectes d’R+D+I: FOOD-Pan – Aliments valuosos, treballadors essencials: sistemes d’aprovisionament alimentari a la pandèmia de covid-19 (2021-2024) i TEVIPROP – Tensions between housing right and private ownership in rental relations (2023-2026).

Després de completar un contracte Juan de la Cierva -Incorporació, desenvolupa la seva pròpia línia de recerca sobre transició energètica i descarbonització, i és Investigadora Principal de dos projectes: Energy Transition as Ecological Regime of Distribution (Ministeri d’Educació grec 2020-2) i Frontlines of Transitions: Decarbonization and Green marginalities in Europe (Independent Research Fund of Denmark 2023-6, Co-PI).

Des del 2015, Theodora treballa com a coeditora a Q1Focaal-European Journal of Anthropology i és membre fundador de PrecAnthro Union dins de l’Associació Europea d’Antropòlegs Socials (EASA).

paulaescribano.com
Orcid
Researchgate
Publons

Paula Escribano és investigadora post doctoral (Juan de la Cierva) al Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER) a la Universitat de Barcelona. La seva investigació principalment aborda les estratègies de subsistència i regulacions en contextos rurals. Paula se centra en la influència del neoliberalisme i els valors mediambientals sobre les cadenes curtes de producció i distribució. Principalment utilitza treball de camp etnogràfic i entrevistes semiestructurades per a la recol·lecció de dades. És membre de el projecte “Valuable food, essential workers, vulnerable people, and social responses to crisis: Food provisioning systems during the COVID-19 pandemic (FOOD-Pan)” IP: Susana Narotzky (UB), (2021-2023) PID2020- 114317GB-I00. També col·labora amb el projecte «Design, application and consequences of rural public policies in Catalonia, Spain. A transdisciplinary perspective«. IP: Agata Hummel (University of Warsaw) (2022-2023) POB IV dla rodziców.

Paula es va doctorar en Antropologia Social i Cultural a la UAB amb la tesi «La tornada a camp» a Catalunya: una perspectiva antropològica. Ella ha ofert cursos de formació en Investigació i Anàlisi Qualitativa de Dades a Polònia, Mèxic, Espanya i l’Índia. Ha ensenyat antropologia econòmica, antropologia de gènere i teoria crítica entre altres diverses àrees.

Paul Sperneac-Wolfer (MA, Sociologia i Antropologia Social, Universitat Centreeuropea) està treballant actualment en la seva tesi al Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona. La seva recerca cerca unir qüestions de treball, reproducció social i justícia ambiental per comprendre els processos contemporanis d’adaptació climàtica dins de la producció agroalimentària; i relacionat amb això, l’auge recent de les tecnologies AgTech a la configuració dels processos d’adaptació. Metodològicament, es basa en múltiples formes de fer etnografia – des de l’etnografia corporal i compromesa fins a l’etnografia visual – per explorar aquestes qüestions de manera participativa. La seva tesi està dirigida per la professora Susana Narotzky i el professor Seth Holmes.

Llicenciada en Antropologia per la Facultat de Ciències Naturals i el Museu de la Universitat Nacional de la Plata (UNLP). Màster en Antropologia Social pel Centre de Recerques i Estudis Superiors en Antropologia Social (CIESAS-DF), Mèxic. En l’actualitat, fa el doctorat en Antropologia en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires (UBA) i el programa de Societat i Cultura de la Universitat de Barcelona (UB). És becària doctoral CONICET amb lloc de treball en el Laboratori d’Estudis en Cultura i Societat (LECyS) dirigit per la Dra. Mariana Chaves. És co-directora d’un projecte d’extensió sobre comunicació comunitària amb joves rurals. La seva línia de recerca s’emmarca en el camp de l’antropologia econòmica estudiant les experiències de treball de joves que viuen en contextos rurals fronterers de Missions, l’Argentina. Realitza recerques de manera col·laborativa amb moviments socials de pagesos.

Saila Vilar és llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona (UB), amb Màster en Antropologia i Etnografia per la mateixa universitat. En l’actualitat, realitza la seva tesi en el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB). El seu treball s’emmarca en teories d’economia política, ecologia política i economia feminista. Analitza els conflictes mediambientals en l’extracció dels recursos naturals per a la transició energètica i el seu impacte en les formes de vida del territori costaner de Galícia. La seva recerca parteix d’un enfocament crític sobre el concepte de sostenibilitat en els processos contemporanis de crisi climàtica, la gestió dels recursos naturals i les desigualtats de gènere a les regions litorals. Els seus interessos es fonamenten en l’estudi dels processos capitalistes de transformació socioambiental per a explorar les tensions entre les estructures politicoeconòmiques i socioecològiques, atesos els processos de la reorganització de l’espai, la natura i les relacions socials. La seva tesi està dirigida per la Dra. Susana Narotzky i pel Dr. Diego Andreucci.

ResearchGate

Format professional i acadèmicament com a antropòleg social i cultural, el meu treball s’ha desenvolupat en temes relacionats amb l’exclusió social, l’etnicitat, el treball, les relacions de poder i l’economia política. En els últims tres anys la meva atenció s’ha dirigit cap a l’economia moral de l’assistència social.
La meva tesi de doctorat (“Workers Against Institutions”, 2011) versava sobre experiències d’explotació i resistència, i la construcció social i cultural de relacions de treball precàries en la indústria irlandesa del xampinyó. Aquest treball va ser precedit per una tesina de llicenciatura sobre l’exclusió social dels treballadors agrícoles marroquins a Almeria (Espanya), que va guanyar el premi a la millor tesina en antropologia l’any 2003 (Universitat Nacional d’Irlanda, Maynooth).
Entre els anys 2014 i 2018 vaig treballar en un projecte de recerca finançat pel “Irish Research Council” i la “European Commission Marie Curie Actions”: Les estratègies de supervivència dels aturats i l’experiència de la desocupació (“out of work”) a Espanya i Irlanda.
He col·laborat amb el projecte I+D+I, “Concepcions populars de justícia social davant la crisi i les polítiques d’austeritat” (acrònim, CONJUST) entre 2016 i 2019. Per aquest motiu vaig realitzar una estada de recerca en el Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER), en la Universitat de Barcelona.
Des de l’any 2017 estic inscrit com a investigador en el Laboratori d’Antropologia Social i Cultural (LASC) de la Universitat d’Almeria.

Buffalo.edu

Jaume Franquesa és Professor Titular (Associate Professor) i cap del Departament d’Antropologia de la University at Buffalo – State University of New York. La seva feina com a investigador combina la recerca etnogràfica amb la recerca històrica, i es nodreix d’aportacions de l’antropologia econòmica, l’ecologia política i el marxisme. Autor de tres monografies i de diversos capítols de llibre i articles acadèmics, la seva obra publicada ha abordat qüestions com els conflictes energètics, les polítiques de patrimonialització, els processos de gentrificació i mercantilització de l’espai urbà i l’auge de l’extrema dreta al món rural europeu. El seu darrer llibre és Power struggles: Dignity, value, and the renewable energy frontier in Spain (Indiana University Press, 2018), publicat en castellà amb el títol de Molinos y gigantes. La lucha por la dignidad, la soberanía energética y la transición ecológica (Errata naturae, 2023).

Agata Hummel és professora lectora a l’Institut d’Etnologia i Antropologia Cultural de la Universitat de Varsòvia. Les seves àrees d’interès principals són l’antropologia del desenvolupament i el postdesenvolupament, l’antropologia econòmica i política. Dra. Hummel té una àmplia experiència en investigació a Mèxic sobre diversos temes: etnicitat, economia local, projectes de desenvolupament i moviments socials. Actualment estudia temes relacionats amb l’agricultura i els moviments socials a Europa i Amèrica Llatina. La seva investigació a Amèrica Llatina es centra en iniciatives de post-desenvolupament al Perú i Bolívia. A Europa, Agata treballa amb el moviment neo-pagès i les polítiques agrícoles, principalment a Espanya i Polònia. També desenvolupa mètodes de recerca participativa.

Algunes de les seves publicacions recents inclouen: Hummel Agata, Paula Escribano (2021) The neo-peasant movement in Catalonia: an attempt at defining it in the light of the infrapolitical strategies of resistance (2021); Escribano, Paula; Agata Hummel; José Luis Molina; Miranda J. Lubbers (2020) “Él es emprendedor y yo no; yo soy autónomo”: La diversidad de estrategias de reproducción de los neo-campesinos en Cataluña.  AIBR Revista de Antropología Iberoamericana 15(1), 129-156; i Demmer, Ulrich; Agata Hummel (2017) Degrowth, anthropology, and activist research: the ontological politics of science. Journal of Political Ecology 24, 610-622.

Ha estat catedràtic d’Antropologia Social a la Universidad Autónoma de Madrid i després a la Universidad Nacional de Educación a Distancia /CEAH. Ha estat professor convidat a diverses universitats entre les quals Columbia University, Nova York; Johns Hopkins University, Baltimore; Monash University, Melbourne; London School of Economics; i LaTrobe University, Melbourne. És autor de 18 llibres, 120 articles i capítols de llibre, i ha dirigit 40 tesis doctorals. Els seus interessos acadèmics són Ecologia Cultural, Antropologia Econòmica, Migracions, Pobresa, Exclusió Social, Treball i Economia Submergida. Entre les seves obres més importants hi ha El Ejido: discriminació, exclusió social i racisme, Catarata, 2004; Pobresa, segregació i exclusió espacial: l’habitatge dels immigrants estrangers a Espanya, Icària, 1999 i Dona, feina i domicili: els orígens de la discriminació, Icària 1995.

Paz Moreno és Catedràtica d’Antropologia Social i Cultural a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i directora del Centre d’Estudis Afro-Hispànics (CEAH), centrat en investigacions a Guinea Equatorial i al Rif. Actualment està realitzant una investigació sobre les terres comunals a Galícia. Les seves línies de recerca giren al voltant de l’Antropologia Econòmica, els Drets Humans, els genocidis i el racisme, així com estudis sobre Guinea Equatorial. Les seves publicacions inclouen El bosque de las Gracias y sus Pasatiempos (2011, Trotta), En el corazón de la zona gris (2010, 2ª edició, 2012 Trotta), i amb Juan Aranzadi Nuevas investigaciones sobre y desde Guinea Ecuatorial, Número Monográfico, Revista Éndoxa, 2016

Orcid
Academia

Antonia Pedroso de Lima es va llicenciar en Antropologia per l’ISCTE-Institut Universitari de Lisboa (1987), té un Màster en Antropologia Urbana per la Universitat de Barcelona (Tarragona, 1991) i un Doctorat d’ISCTE (Universitat de Lisboa 2001). És Professora del Departament d’Antropologia de l’ISCTE des del 1989, expresident del CRIA, Centre Nacional d’Investigacions en Antropologia Social (Portugal) i membre del Comitè científic d’Openedition (CNRS) i LusOpenedition (Països de parla portuguesa) i va ser membre del Comitè Nacional per al Patrimoni Immaterial (Ministeri de Cultura de Portugal). Antónia Lima, és especialista en teoria del parentiu i relacions familiars contemporànies, i ha publicat nombrosos articles sobre la família urbana portuguesa, centrant-se tant als barris obrers de Lisboa com a l’elit econòmica portuguesa. Les línies de recerca actuals se centren en les relacions familiars contemporànies, gènere, cures i crisis.

Valeria Siniscalchi es va doctorar el 1996 a la Universitat de La Sapienza (Itàlia). És professora titular a l’Escola d’Alts Estudis a Ciències Socials (EHESS, França) i dirigeix ​​el Programa de Doctorat en Ciències Socials EHESS-Marsella. Ha estat presidenta de l’Associació Europea d’Antropòlegs Socials – EASA (2017-18). Les seves primeres investigacions al sud d’Itàlia (1990-2000) es van centrar en les concepcions i les pràctiques de l’economia i la seva dimensió política. Entre 2000 i 2004, va treballar al sud-est de França sobre la relació entre economia, poder i identitat en àrees protegides. Des del 2007 realitza una investigació etnogràfica sobre el moviment internacional Slow Food. Treballa en l’activisme alimentari i en la construcció d’espais polítics a través de l’economia: els sistemes de cistelles de verdures al sud de França i, a Sardenya (Itàlia), la regulació i la circulació de les produccions de formatge i les seves apostes polítiques i econòmiques. És coeditora de Food Values ​​in Europe (amb Krista Harper), i de Food Activism: Agency, Democracy and Economy (amb Carole Counihan).

Ieva Snikersproge és investigadora del FNS a la Universitat de Neuchâtel. Ella treballa sobre alternatives al capitalisme en sentit ampli: les formes mundanes en què s’imaginen, es posen en pràctica, es viuen i es qüestionen. Amb això pretén posar en relleu les formes canviants del capitalisme actual i els imaginaris radicals a què dóna lloc. Més concretament, ha investigat la presa de fàbriques, les monedes alternatives, els béns comuns, les cooperatives i el moviment modern de tornada a la terra a França. El seu treball de camp l’ha fet plantejar qüestions més analítiques sobre l’evolució de les formes de treball i els imaginaris postlaborals als països capitalistes, quins tipus d’acció col·lectiva són viables i fructífers per mantenir projectes alternatius a mitjà i llarg termini, i la enorme diversitat dels moderns moviments de tornada a la terra i com a fenòmens convertits en símbols -com el camp, la natura i els pobles indígenes- inspiren alternatives capaces de mobilitzar una gran diversitat de persones. Des d’una perspectiva antropològica, Ieva també ha investigat com les alternatives ecològiques redefineixen la feina i la feina reproductiva, i com el coneixement antropològic és i podria ser mobilitzat per transitar cap a economies posteriors al creixement. Actualment està duent a terme un projecte de recerca sobre com afecten les alternatives ecològiques a la divisió del treball en funció del gènere a la Universitat de Neuchâtel.

ub.academia.edu/JordiGascon

Jordi Gascón es doctor en antropologia social per la Universitat de Barcelona, està especialitzat en estudis rurals. Els seus àmbits de recerca són els impactes del turisme en el món rural i la sostenibilitat en el cicle agroalimentari. Des de 1990 realitza investigació a l’Àrea Andina (Perú i Equador), i a la Península Ibèrica des de 2014. Les seves línies de recerca són l’ impacte del turisme en el món rural, la conformació d’ economies rurals pluriactives, les polítiques agràries a Amèrica Llatina i les externalitats dels models agrícoles hegemònics. Professor de la Universitat de Barcelona, també ho ha estat de la Universitat de Lleida, i investigador sènior de l’Institut d’Alts Estudis Nacionals – IAEN) de l’Equador. Prèviament, durant més de vint anys, va treballar en la cooperació al desenvolupament, en projectes dirigits a defensar el dret a la sobirania alimentària. És investigador del Grup de Recerca “Antropologia de les crisis i les transformacions contemporànies (CRITS)” de la Universitat de Barcelona, i membre de la Xarxa de Consum Solidari, ONG especialitzada en la defensa de la sobirania alimentària.

UCM
Researchgate

Antonio J. Ramírez Melgarejo. Membre del grup de Recerca en Ciències Socials del Treball Charles Babbage. Llicenciat i Doctor en Sociologia per la Universitat de Múrcia. Format en sociologia en un territori perifèric on les fronteres entre el treball formal i l’ informal són difuses. En conseqüència, els seus interessos de recerca comprenen principalment el món del treball des d’ una perspectiva àmplia, en la qual tenen cabuda les migracions, la ruralitat, el gènere i la tecnologització. Amb beca FPI i sota la direcció d’Andrés Pedreño, va treballar en la seva tesi en la qual va tractar de comprendre les estratègies de reproducció de les classes populars en un territori eminentment agroindustrial. Ha realitzat diverses estades de recerca fora d’Espanya, principalment amb investigadors referents de l’escola francesa de sociologia del treball, ha participat (i participa) en projectes de recerca (R+D+i i altres) i ha publicat articles científics en revistes d’impacte, així com capítols de llibres, com exigeix la carrera universitària i el compromís amb l’ofici. En l’ actualitat participa en diversos projectes de diferents índoles amb el nexe comú de les relacions socials mediades pel treball. Considera que tot saber és producte del treball col·lectiu i es troba en el camí de seguir aprenent.

https://bibliometria.us.es/prisma/investigador/4932

Alicia Reigada Olaizola …

María Giménez Casalduero és Professora Associada del Departament de Dret Administratiu, Universitat de Múrcia. Membre de l’ equip de recerca a la Fundació Nova Cultura de l’ Aigua.

Doris Buu-Sao és professora de ciències polítiques en la Universitat de Lilla (França) i treballa en temes mediambientals i energètics des d’una perspectiva d’etnografia política. Actualment està en comissió de servei en el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona per a un projecte de recerca de dos anys. Finançat per una beca Marie Curie, se centra en la reactivació de la mineria a Andalusia en el context de la transició energètica. Doris analitza la producció d’un model de “mineria sostenible” mitjançant l’acció pública i l’ancoratge territorial de la indústria minera, a partir del cas de la mina de coure de Riotinto. Anteriorment, va realitzar una recerca doctoral sobre l’extracció de petroli a l’Amazònia peruana, viscuda des dels comunitats indígenes pròxims a un jaciment que s’explota des de la dècada de 1970. També ha investigat els vincles entre el moviment de comunitats energètiques i la lluita contra la pobresa energètica al Regne Unit, França i Catalunya.

ORCID
SCENTI

La meva professió és al sector de les finances i els negocis internacionals, on he treballat en el sector productiu i com a docent en universitats públiques i privades a Colòmbia des de fa més de dotze anys. Em vaig decidir pels estudis socials per a innovar en la manera d’investigar les problemàtiques financeres, dominades tradicionalment per les ciències econòmiques. La meva formació en sociologia em va permetre un acostament teòric i metodològic (especialment amb tècniques qualitatives) al voltant dels temes de l’endeutament, els diners, el consum, la família i les llars. En la meva recerca doctoral en Societat i Cultura, faig servir metodologies quantitatives i qualitatives per comprendre el teixit social que incideix en el comportament de les persones de baixos recursos cap als deutes en el mercat financer formal i informal, incloent els diferents agents socials que participen en el sistema creditici.