proyectos

Enclosure and Displacements: Bordering the Nation.

Ref. 2021BP00222
Investigador post-doctoral IP: Martin LUNDSTEEN
Entidad financiadora: Generalitat de Catalunya, Marie-Skłodowska Curie Cofinançament
Periodo: 2023-2024

La investigació estudia el funcionament de la fronterització urbana, tant en el paper que exerceix en la gestió de les activitats i grups socials marginals com en les seves conseqüències socials i polítiques. El projecte de recerca se centra en els actors i en els interessos econòmics i polítics sobre el terreny, i les conseqüències socials i polítiques de la llei contra les societats paral·leles a Dinamarca. El treball de camp consistirà en una investigació etnogràfica comparativa de 6 mesos a dues àrees d’habitatge social afectades per l’esmentada llei.

Estrategias de subsistencia, neoliberalismo y valores medioambientales: Cadenas cortas de producción y distribución de alimentos

Ref. FJC2020-042879-I
Investigadora post-doctoral: Paula ESCRIBANO
Coordinadora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Periodo: 2021-2023

La investigació analitza les diferents problemàtiques en que es troben les cadenes curtes de producció i distribució agrícoles i ramaderes per dur a terme la seva activitat. S’estudien els efectes de les diverses maneres de regulació (formals o informals) sobre les pràctiques agràries. El projecte contempla de quina forma aquest escenari social i cultural a partir del Covid-19 afecta la petita producció i distribució a Espanya. En aquest sentit, examina les tensions i relacions de poder entre diversos grups socials que generen contextos d’inclusió/exclusió, vulnerabilitat i segregació en les diverses formes d’aprovisionament alimentari. La metodologia és qualitativa i prioritza el treball de camp etnogràfic com a tècnica de recol·lecció de dades.

From mining policy to grassroot politics. Industrial citizenship in times of crisis (MINPOL).

Investigadora Post-doctoral Researcher: Doris BUU-SAO
Coordinadora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Unión Europea, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020
Financiamiento: €172,932
Periodo: 01/09/2021 a 31/08/2023

Al sud d’Europa s’estan reobrint algunes mines, una decisió que pot tenir implicacions polítiques. El projecte MINPOL, finançat amb fons europeus, estudiarà aquest fenomen per aclarir el concepte de ciutadania industrial en el context de la reindustrialització de les societats rurals europees. El projecte estudiarà la política minera espanyola, centrant-se en un cas pràctic al sud-oest d’Espanya. A més, analitzarà l’impacte local de les polítiques de recuperació de la mineria. Per valorar la politització que pot sorgir a partir de la reobertura de les mines, MINPOL investigarà espais públics, associacions i accions col·lectives.

El projecte es desenvoluparà al llarg de tres vies de recerca. 1. Estudiarà la política minera espanyola, analitzant l’apropiació de doctrines econòmiques des de l’escala europea a la local, prestant una atenció especial a la difusió de narratives i dispositius polítics. 2. Centrant-se en les famílies de (ex) miners, el projecte estudiarà els impactes locals de les polítiques de reactivació minera. Analitzarà la renovada importància de la indústria minera a les pràctiques de producció i reproducció, i la seva influència en les identitats socials. 3. Investigant els espais públics, les associacions i l’acció col·lectiva, estudiarà els processos de politització que sorgeixen de la socialitat ordinària i les pràctiques (re) productives.

Contested Belongings: Emerging Bordering Practices in the EU.

Ref. CF19-0357
Investigador principal: Martin Lundsteen Postdoctoral Fellow (PI)
Entitat finançadora: Carlsberg Foundation
Finançament: euros
Període: 2020-2022

El projecte es centra en

Navigating crisis: austerity, moral economy and ecological challenges in Greece.

Ref. IJC2018-035024-I
Investigadora principal: Theodora Vetta
Entitat finançadora: Spanish Ministry of Innovation
Finançament: 93.000 euros
Període: 2020-2023

El projecte es centra en l’anomenada «transició energètica» a Grècia: la reducció gradual de l’economia del carbó i el canvi paral·lel a formes d’energia més respectuoses amb el medi ambient com l’energia renovable. La recerca es basa en la suposició teòrica que l’energia és una relació multicapa i multidimensional que estructura significativament les relacions de poder tant entre la societat i la naturalesa com entre les persones mateixes. A través d’una mirada etnogràfica històricament informada, s’abordarà l’energia des de baix, destacant les pràctiques diàries, els significats i les valoracions de múltiples actors. Específicament, l’estudi es focalitza en el procés de producció d’energia, mirant a les experiències i rutes dels seus treballadors (que també són consumidors), tant en el sector miner de lignit com en els esquemes de producció d’energia solar (parcs fotovoltaics). Al mapejar les seves estratègies, esperances i restriccions, les eines materials i simbòliques que mobilitzen i les aliances que construeixen, la recerca analitza el terme aparentment neutral de «transició energètica» com un règim ecològic conflictiu de redistribució (Martinez Alier 2002).

Testimonis del 17-A.

Ref. 19S02917-001; TSF-041/19/01135
Investigador principal i membres investigadores: Martin Lundsteen, Mostafà Shaimi, Joanic Geniüt y Ares Perceval
Entitat finançadora: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona.
Finançament: 16.844€
Període: 2019-2020

El principal objectiu del projecte Testimonis del 17-A és estimular un debat al voltant de les vivències i visions musulmanes arran dels atacs del 17-A a Catalunya entre joves del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Visualitzar les seves experiències abans i després dels atemptats per tal de debatre sobre la islamofòbia, el racisme i què vol dir pertànyer a un lloc. La idea és crear un material audiovisual i un paquet pedagògic destinats al conjunt d’escoles d’educació secundària de Catalunya, encara que idealment hagi de poder servir qualsevol entitat i institució pública interessada.

Valoracions de la vida: lluitant per un futur al sud de Europa.

Investigadora principal: Susana Narotzky
Entitat finançadora: Social Science School, Institute for Advanced Study, Princeton
Finançament: 58.247,00 €
Període: 2019-2020

El projecte aborda la relació del valor humà amb la producció, distribució i acumulació de riquesa. Per tant, la pregunta és quina és la interconnexió entre la creació de valor humà –un moviment relacional en un espai social i moral– i els processos d’acumulació de valor econòmic i polític. El projecte investigarà el valor de les persones, és a dir, com diferents règims de valoració configuren diverses dimensions de la vida humana –posició social, accés a recursos i reconeixement– que es correlacionen amb formes particulars d’extracció de riquesa. Un resultat important serà presentar una visió alternativa de com es produeixen la desigualtat, la fragmentació social i els arguments excloents. En lloc de començar per observar com s’extreu la riquesa de les persones (i de la natura) per diferents mitjans (a través de l’explotació, l’intercanvi desigual o la despulla), observo com es creen i destrueixen diversos marcs de valoració als processos d’acumulació de valor de mercat.

Economies de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida [GRECO].

Ref. IDEAS-ERC FP7.
Investigadora principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Sílvia Bofill, Mikel Aramburu, Diana Sarkis, Patricia Homs, Jaime Palomera, Theodora Vetta, Giacomo Loperfido, Antonio Pusceddu, Patrícia Alves de Matos, Olga Lafazani, Carmen Leidereiter, Stamatis Amarianakis
Entitat finançadora: European Research Council
Finançament: 2.408.302€
Període: 2013-2018
Enllaç: http://www.ub.edu/grassrootseconomics/

Grassroots Economics proposa un important canvi de perspectiva en la comprensió dels processos econòmics, ja que té en compte els projectes per guanyar-se la vida a la vida real. Pretén transformar la consciència actual de la fragilitat dels models dominants en una oportunitat per explicar la lògica de la crisi tenint en compte els significats, projectes i pràctiques que la gent corrent duu a terme per poder viure. Explorarem la relació entre els models econòmics difosos als mitjans de comunicació i que informen les polítiques públiques, i les pràctiques i comprensions populars. Aquest projecte proposa un enfocament de baix a dalt de les dinàmiques econòmiques per tal de donar valor teòric a models intel·lectuals no acadèmics que guien les pràctiques econòmiques i explicar la seva importància per entendre l’economia a gran escala. Quatre països del sud d’Europa –Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya– han estat seleccionats per a la investigació a causa de la seva rellevància a l’actual crisi europea.

Construir sinèrgies: Generacions, cures y crisis (GENERATIONS).

Ref.:
Investigadores principals: Susana Narotzky (UB), Niko Besnier (UvA), Anita Hardon (AiSSR)
Entitat finançadora: Amsterdam Institute for Social Science Research
Finançament: 87.704€
Període: 2013-2016

La reproducció entre generacions i dins de les generacions implica la transferència d’una multitud d’actius tangibles i intangibles, com ara l’habitatge, els ingressos, el crèdit, el coneixement, la cura i les identitats. La bastida per a aquestes dinàmiques ve proporcionada per estructures complexes d’obligació i expectativa. En el millor dels casos, aquesta reproducció no és evident, i s’ha tornat cada cop més problemàtica en el context de la crisi mundial actual. En el discurs públic, com als documents polítics i als mitjans de comunicació, la crisi es construeix principalment com crisi de les finances, de l’envelliment, de l’atur i de la desafecció juvenil, i de la insostenibilitat de les xarxes de seguretat tradicionals gestionades per l’estat. Busquem contextualitzar aquestes perspectives comunes en un marc d’entesa més ampli, que se centra especialment en qüestions d’escala, com ara l’articulació d’estructures estatals cada cop més problemàtiques (per exemple, els plans de pensions) amb processos propers del dia a dia a través dels quals els membres de diferents generacions intenten forjar les seves vides i aconseguir una sensació de benestar (p. ex., cura). Ambdues dimensions escalars estan travessades per altres processos com la mobilitat, que crea relacions que uneixen el proper i el llunyà, i estan habilitades i limitades per les institucions reguladores i altres agents. És en el context d’aquestes complexitats que la gent comuna desenvolupa pràctiques creatives que fan malabars amb múltiples maneres de definir el valor.

Economies Morals e Innovació Social en Entorns de Crisis (EMISEC).

Ref. CSO2009-08059-E/SOCI
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Ignasi Terradas, Sílvia Bofill, Gonzalo Sanz, Irene Sabaté
Entitat finançadora: Acción Complementaria, Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN)
Finançament: 40,000 €
Període: 2010-2012

Creació d’una xarxa d’antropòlegs i sociòlegs a partir d’un nombre de grups de recerca nacionals i internacionals que treballen en temes relacionats amb l’aprovisionament informal de béns i serveis, la cura, l’economia social i les economies morals anomenades. Aquestes pràctiques es poden definir com a “innovació social”, i es poden convertir en una font valuosa de recursos en temps de crisi. L’oportunitat i la urgència d’aquesta actuació es relaciona amb la necessitat de resoldre problemes d’aprovisionament i de produir cohesió social a Europa en un context de crisi econòmica mundial i de qüestionament dels models econòmics clàssics.

Els efectes dels models en el desenvolupament: Una aproximació etnogràfica i comparativa de la transmissió de coneixement i de les estratègies de vida (MEDEA).

Ref. FP7- CT-2009-225670
Investigadora principal UB y coordinadora científica: Susana Narotzky.
Coordinadora general i investigadora principal del projecte: Dr. Victoria Goddard, Goldsmiths-University of London.
Membres investigadores: Mao Mollona, Frances Pine, Juraj Buzalka, Edoardo Mollona, Rosana Guber, Gustavo Lins Ribeiro, Flávia Lessa de Barros, Irene Sabaté, Patricia Vargas, Laura Perelman, Michaela Ferencová, Arianna dal Forno, Elena González-Polledo
Entitat finançadora: Unión Europea, 7th Framework Programme
Finançament: UB 259,280 €/ Total 1,100,322 €
Període: 2009-2012

Aquest projecte té com a objectiu explorar les relacions entre models i contextos socioeconòmics específics i contribuir a la formulació de models qualitatius capaços de captar les complexitats de diversos entorns, tot preservant les capacitats predictives requerides per a una planificació eficient i intervencions efectives. Prenent com a punt de partida el supòsit que els projectes de desenvolupament estan destinats a oferir millors condicions de vida, la proposta es basa en un estudi dels mitjans de vida i les activitats empresarials, a través del qual lliurarà informes detallats de les complexitats de els sistemes econòmics i socials com a realitats viscudes. Suggerim que les característiques socioeconòmiques històricament determinades són responsables de les complexitats locals i de les diversitats dins i entre els diferents sistemes socioeconòmics. Per tant, calen models de desenvolupament que responguin a les característiques locals, definint metes, objectius i mètodes d’implementació en relació amb aquests. El projecte se centra en la indústria de l’acer, que ha tingut un paper important en els plans de desenvolupament nacionals i regionals a Europa i més enllà, i ha experimentat una reestructuració important des de la dècada de 1970.

Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos.

Ref. BSO2003-06832
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Gonzalo Sanz, Cristina Larrea, Oriol Beltran, Ignasi Terradas, Paz Moreno, José Luis Molina, Víctor Bretón
Entitat finançadora: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento Ministerio de Ciencia y Tecnología.
Finançament: 20,700 €
Període: 2003-2006

Aquest projecte es va plantejar el tema de la producció històrica i social de la responsabilitat. El resultat més rellevant d’aquest projecte va ser mostrar la diversitat de formes d’entendre les responsabilitats mútues que interactuen en una societat, i creen les condicions de possibilitat de l’acció dels subjectes en el marc de o en els marges de les institucions formals. Vam descobrir que, en tots els casos, les institucions de l’Estat, l’intercanvi mercantil i el parentiu són els eixos de racionalitat dominants a l’hora d’estructurar la responsabilitat, i que sovint plantegen dilemes conflictius.

Exploratory Workshop: La reciprocitat com a recurs humà.

Investigadora principal: Susana Narotzky
Entidad financiadora: European Science Foundation (ESF),
Financiamiento: 15,000 €
Periodo: 2000-2001