projects

ongoing projects

Urban B/ordering in the EU

MARTIN LUNDSTEEN

2024-2029. IP LUNDSTEEN, Martin. Urban B/ordering in the EU. Ramón y Cajal.

Description

Urban B/ordering in the EU.

Ref.
Investigadores principals: IP Martin Lundsteen
Entitat finançadora: Ramón y Cajal
Finançament: €
Període: 2024 a 2029

La recerca proposada en el marc del Programa Ramón y Cajal pretén comprendre com les pràctiques sòcio-jurídiques produeixen fronteres urbanes i límits socioculturals. Ho farà de manera comparativa, proporcionant un relat etnogràfic teòric i en profunditat de l’aplicació i les conseqüències sociopolítiques de les pràctiques d’ordenació territorial urbana en dos contextos socials, polítics i econòmics diferents, com són Dinamarca i Espanya, centrant-se en el cas danès en l’aplicació de la “legislació contra les societats parel·leles” també conegut com la llei anti-Gueto, i en el cas espanyol analitzant com es negocien, eviten o promulguen les execucions hipotecàries. Amb això es pretén oferir una teoria basada en el terreny que contribueixi a la nostra comprensió del funcionament real de la ordenació i fronterització urbana, és a dir, tant del paper que exerceix en la gestió d’activitats i grups socials marginals com de les seves conseqüències socials i polítiques.​

 

Pan-European Food Systems Science Network (FoSSNet)

Membre Investigadora
SUSANA NAROTZKY

2024-2028. Coord IP Stine Rosenlund Hansen, (PI-UB Ana Moragues Faus), Susana NAROTZKY membre de l’equip. Pan-european food systems science network (FoSSNet). Food, Bioeconomy Natural Resources, Agriculture and Environment. Coordinat per la Roskilde Universitet Dinamarca. Identificador de l’acord de subvenció: 101134861.

Description

Pan-European Food Systems Science Network (FoSSNet).

2006 photo by René Piamonte Nsorensen. Organic vegetables at a farmers’ market in Argentina. English Wikipedia, Public domain, via Wikimedia Commons.

Ref. 101134861
Investigadores principals: IP coord Stine Rosenlund Hansen, PI-UB Ana Moragues Faus
Membres Investigadors: Susana NAROTZKY
Entitat finançadora: Food, Bioeconomy Natural Resources, Agriculture and Environment
Finançament: € 5 521 184,25
Període: 01/02/2024 a 31/01/2028

La visió de FoSSNet és una xarxa acadèmica enfortida i aprofundida per donar suport a una nova estructura de governança del coneixement i la innovació per al sistema alimentari europeu. Es necessita una nova estructura, ja que l’actual sistema de coneixement i innovació en l’Espai Europeu de Recerca és insuficient per a abordar els reptes emergents de nodrir el sistema alimentari europeu d’una manera sana, sostenible i justa. L’objectiu de FoSSNet és doble, d’una banda, establir una xarxa paneuropea permanent per a la Ciència dels Sistemes Alimentaris i, per una altra, avançar en la Ciència i l’Educació dels Sistemes Alimentaris interdisciplinaris i transdisciplinaris. Això contribuirà directament a la granja a bifurcar objectius i prioritats de FOOD2030. El desenvolupament de la xarxa i l’avanç de la ciència i l’educació dels sistemes alimentaris es basaran en un enfocament inclusiu per garantir el compromís de totes les disciplines rellevants, investigadors i actors no acadèmics en l’avanç de la ciència dels sistemes alimentaris.

https://cordis.europa.eu/project/id/101134861

 

Food circuits: hidden connections between migrants and societies

SETH M. HOLMES

2023-2028. IP HOLMES M., Seth. Food circuits: hidden connections between migrants and societies. European Research Council (ERC). Coordinat per la Universitat de Barcelona. Identificador de l’acord de subvenció: 101045424.

Description

Food circuits: hidden connections between migrants and societies.

Ref. 101045424
Investigador principal: Seth M. Holmes
Membres Investigadors:
Entitat finançadora: European Research Council (ERC)
Finançament: € 2 017 409,00
Període: 01/02/2023 a 31/01/2028

Els immigrants exerceixen un paper important en la plantació, recol·lecció i transport de fruites i hortalisses a la Unió Europea i Amèrica del Nord. No obstant això, el seu paper es manté ocult. L’equip del projecte *FOODCIRCUITS, finançat amb fons europeus, estudiarà les connexions entre els immigrants i les societats en les quals viuen per a entendre com s’invisibilitzen. Se centrarà en els espàrrecs d’Alemanya, les taronges d’Espanya i les maduixes de Califòrnia per a investigar les experiències personals dels treballadors agrícoles immigrants, els treballadors de la cadena de subministrament i els consumidors. En el projecte *FOODCIRCUITS es planteja una nova manera de veure els vincles socials i corporals entre immigrants i societats, mitjançant el desenvolupament d’una teoria de les connexions i la reconceptualització de com s’invisibilitzen les connexions indirectes entre diferents categories de persones.

Frontlines of Transition: Decarbonization and Green Marginalities in Europe

THEODORA VETTA

2023-2026. Co-IP: VETTA, Theodora i Bennike, Rune . Frontlines of Transition: Decarbonization and Green Marginalities in Europe. Independent Research Fund of Denmark. 2102-00037B.

Description

Frontlines of Transition: Decarbonization and Green Marginalities in Europe.

Ref: 2102-00037B
co-PIs: Theodora Vetta and Rune Bennike
Host: University of Southern Denmark
Financing Entity: Independent Research Fund of Denmark
Budget: 337.000€
Timeframe: 2023-2026

This project theorizes and investigates the current frontlines of Europe’s energy transition. Amid a full-fledged energy crisis, we unpack the complex processes of decarbonization and analyse its socio-economic consequences. We focus on transitional livelihoods and senses of (in)justice among communities at the very frontline; simultaneously experiencing the rapid decline of coal- based energy production and the promises and marginalities of new green investments. We analyse the impact of industrial decline, energy market regulation, and green finance on labour, social reproduction, and political (im)mobilization. Building on critical case studies of two South European forerunners in the decarbonization process, we provide an original, empirically grounded contribution to ‘just transition’ scholarship and policy. Understanding the lived realities at the frontlines of transition is essential if we are to prevent further fragmentation while ensuring a greener future for Europe.

https://portal.findresearcher.sdu.dk/en/projects/frontlines-of-transition-decarbonization-and-green-marginalities-

 

Research-action against Antigypsyism and Anti-Muslim Discrimination: An intersectional approach to deconstruct Institutional Racism in schools (REACT)

PI of WP4 MARTIN LUNDSTEEN

2022-2024. PI of WP 4 LUNDSTEEN, Martin. Research-action against Antigypsyism and Anti-Muslim Discrimination: An intersectional approach to deconstruct Institutional Racism in schools (REACT). Funding: European Research Council. Call: CERV-2022-EQUAL; Identifier: 101084345.

Description

Research-action against Antigypsyism and Anti-Muslim Discrimination: An intersectional approach to deconstruct Institutional Racism in schools (REACT)​.

Ref. Call: CERV-2022-EQUAL; Identifier: 101084345
Investigador Principal: Martin Lunsteen
Entitat finançadora: European Research Council
Període: 2022-2024
Enllaç: https://www.upf.edu/ca/web/react

El projecte REACT: Investigació i Acció contra el Racisme a les Escoles (títol original: Research-Action against Antigypsyism and Anti-Muslim Discrimination: An Intersectional Approach to Deconstruct Institutional Racism in Schools) aborda els vincles entre el racisme institucional a les escoles i les desigualtats educatives. Sabem que hi ha diferències alarmants entre els estudiants d’origen natiu i els de minories en termes de fracàs escolar, però poc de les causes subjacents darrere d’aquesta realitat preocupant. REACT investiga si les experiències d’actituds racistes i biaixos inconscients afecten la motivació dels estudiants d’ESO que s’identifiquen com a gitanos/es o musulmans per continuar els seus estudis acadèmics, amb l’objectiu de desconstruir els prejudicis i promoure la pertinença i la inclusió al entorn escolar, per exemple mitjançant la creació de material educatiu pilot que ofereix narratives alternatives. El projecte aplica una perspectiva interseccional i considera la importància del gènere/identitat de gènere i la classe social per a les experiències individuals de prejudicis negatius.

Alimentos valiosos, trabajadores esenciales, personas vulnerables y respuestas sociales ante la crisis: sistemas de aprovisionamiento alimentario en la pandemia de covid-19 (FOOD-Pan)

SUSANA NAROTZKY

2021-2024. IP NAROTZKY, S. Alimentos valiosos, trabajadores esenciales, personas vulnerables y respuestas sociales ante la crisis: sistemas de aprovisionamiento alimentario en la pandemia de covid-19 (FOOD-Pan). Ministerio de Ciencia e Innovación. PID2020-114317GB-I00.

Description

Alimentos valiosos, trabajadores esenciales, personas vulnerables y respuestas sociales ante la crisis: sistemas de aprovisionamiento alimentario en la pandemia de covid-19 (FOOD-Pan).

Ref. PID2020-114317GB-I00
Investigadora principal: Susana Narotzky
Miembres Investigadores: Andrés Pedreño (Um), Antonio J. Ramirez (UCM), Alicia Reigada (US), Jordi Gascón (UB), Patricia Homs (UB), Paula Escribano (UB), Diana Sarkis, Theodora Vetta (UB), Bibiana Martínez, María Giménez (Um), Natalia Buier (MSC fellow), Valeria Siniscalchi (EHESS), Antónia Pedroso de Lima (ISCTE-CRIA), Patricia Matos (CRIA), Jaume Franquesa (SUNY-Buffalo) and Antonio M. Pusceddu (ISCTE-CRIA)
Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Finançament: €79,497
Període: 01/09/2021 a 31/08/2024

Aquest projecte abordarà els dilemes de l’aprovisionament alimentari causats pel COVID-19 a Espanya des de les perspectives de la producció i el consum i la interacció amb la valoració de les persones i els circuits de valorització econòmica. Els objectes principals d’aquesta investigació són: (1) En primer lloc, avaluar l’impacte sobre l’aprovisionament alimentari de les normes de confinament, el tancament de fronteres i la vulnerabilitat al lloc de treball deguts a la pandèmia, per tal de prevenir situacions similars en el futur i planificar estratègies sostenibles a llarg termini. (2) Segon, investigar les possibles causes polítiques, econòmiques i socials de les pautes de vulnerabilitat i contagi. (3) Finalment, analitzar com els diferents actors socials han comprès i s’han adaptat als desafiaments de la nova situació i avaluar la sostenibilitat de les noves pràctiques i significats. A més de fer una valoració comparativa dels diferents sistemes d’aprovisionament d’aliments per a diversos productes alimentaris durant la pandèmia, aquesta investigació se centra a comprendre els marcs de valoració que donen significat a les pràctiques. Ens proposem abordar aquestes tres qüestions en conjunt, com coproduïdes mútuament i situades històricament.

 

Political ecologies of social reproduction: A comparative study of livelihoods, grassroots ecologies and socio-environmental conflicts in Southern Europe

ANTONIO MARIA PUSCEDDU

2020-2026. PUSCEDDU, Antonio Maria. Political ecologies of social reproduction: A comparative study of livelihoods, grassroots ecologies and socio-environmental conflicts in Southern Europe. Fundação para a Ciência e a Tecnologia.

Description

Political ecologies of social reproduction: A comparative study of livelihoods, grassroots ecologies and socio-environmental conflicts in Southern Europe.

Ref.: CEECIND/01894/2018/CP1533/01
Investigador Principal: Antonio Maria Pusceddu
Entitat finançadora: Fundação para a Ciência e a Tecnologia
Període: 2020-2026
Enllaç:

Antonio Maria Pusceddu
2020-2026
Political ecologies of social reproduction: A comparative study of livelihoods, grassroots ecologies and socio-environmental conflicts in Southern Europe.
Proyecto individual (72 meses).
Centro em Rede de Investigação em Antropologia (CRIA), ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa, Portugal.
Financiación: Fundação para a Ciência e a Tecnologia (CEECIND/01894/2018/CP1533/01).

Other projects

Altres projectes en els quals participa Antonio Maria Pusceddu

2023-2026 Emerging energo-geographies and political mobilizations in the framework of the Green Transition: An anthropological approach [ENERGEO]
(P.I. Ruy Llera Blanes). Centro em Rede de Investigação em Antropologia (CRIA), Portugal.
Finançament: Fundação para a Ciência e a Tecnologia (UID/04038/2020).
Participació: miembro de grupo de investigación

2022-2025 LABOUR. Tackling informal employment in Asia: building post-COV19 solutions to precariousness through case-study based evidence on Bhutan, Laos, Maldives, Myanmar, Philippines, Thailand and Vietnam
(P.I. Abel Polese). Leading institution: Tallin University, Estonia.
Finançament: European Commission (RISE; Marie Sklodowska-Curie Actions; GA 101007766).
Participació: miembro de unidad local (CRIA-ISCTE-IUL, coord. Antónia Lima).

2022-2023. Mar partilhado: as implicações da geração de eletricidade ao largo da Costa Verde de Portugal [MARPA]
(P.I. Luís Silva).
Centro em Rede de Investigação em Antropologia (CRIA), Portugal.
Finançament: Fundação para a Ciência e a Tecnologia (UID/04038/2020).
Participació: Co-PI (12 meses)

2019-2021. Negotiating Livelihoods under transformative politics: crisis, policies and practices in Portugal 2008-18
(PI Antónia Lima).
Centro em Rede de Investigação em Antropologia (CRIA), ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa, Portugal.
Finançament: Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCTPTDC/ SOC-ANT/32676/2017).
Participació: miembro de grupo de investigación.

Everyday Worlds of Welfare: a comparative study of human needs, livelihood sustainability and social policy in Southern Europe

PATRÍCIA ALVES DE MATOS

2023-2029. PI: ALVES DE MATOS, Patrícia. Everyday Worlds of Welfare: a comparative study of human needs, livelihood sustainability and social policy in Southern Europe. Fundação para a Ciência e a Tecnologia. 2022.00400.CEECIND.

Description

Everyday Worlds of Welfare: a comparative study of human needs, livelihood sustainability and social policy in Southern Europe.

Ref.: 2022.00400.CEECIND
Investigadora principal: Patrícia Alves de Matos
Entitat finançadora: Fundação para a Ciência e a Tecnologia
Finançament:
Període: 2023 a 2029

La Gran Recessió del 2008 i la implementació de polítiques d’austeritat van accelerar les transformacions en curs dels estats de benestar europeus. Aquest projecte aborda el tema destacat de la naturalesa dels règims de benestar social d‟austeritat emergents al sud d‟Europa. Específicament, apunta a problematitzar l’excessiva dependència dels marcs de mesura per definir i avaluar el benestar social i individual i la influència creixent dels enfocaments conductuals en la formulació de polítiques. Aquest projecte proposa un enfocament comparatiu ascendent per al càlcul del benestar humà i la sostenibilitat del benestar, centrant-se en la rellevància teòrica del concepte de “mons quotidians de benestar”. El concepte de mons quotidians de benestar abasta el conjunt de pràctiques arrelades històricament i local, l’ètica normativa dels mitjans de vida i els arguments de valoració popular que informen com les llars i els individus defineixen i persegueixen la satisfacció de les necessitats tangibles i intangibles (és a dir, recursos i drets) necessaris per assegurar els mitjans de vida intergeneracionals. sostenibilitat. A partir d’un marc teòric interdisciplinari basat en l’antropologia econòmica, la sociologia i l’economia feminista, aquest projecte examinarà com la gent comuna experimenta, produeix, negocia i conceptualitza mons quotidians de benestar dins i mitjançant diverses escales reguladores de provisió de benestar. Es durà a terme treball de camp a Portugal i Itàlia, comparant històricament i etnogràficament les relacions entre les reconfiguracions econòmiques de les llars, les estratègies de suport individuals i les interaccions amb institucions mediadores (estatals o no) de provisió de benestar. Recentment, amb la intenció d’abordar la incapacitat de l’economia dominant per preveure la Gran Recessió del 2008 i les falles posteriors a les respostes polítiques, els economistes Stiglitz, Fitoussi i Durand han proposat una “Agenda més enllà del PIB” per definir i mesurar el benestar centrant-se en com els factors locals afecten els patrons distributius i de sostenibilitat; les desigualtats dins de les llars i les experiències avaluatives de les persones sobre la inseguretat dels mitjans de vida, la privació de ciutadania i les percepcions de desigualtat. Partint de l’Agenda més enllà del PIB, que ha informat l’Agenda 2030 adoptada per les Nacions Unides el 2015, aquest projecte contribueix a la promoció d’indicadors socialment inclusius més significatius de prosperitat econòmica i benestar mitjançant l’avaluació crítica dels factors quantitatius i de comportament. Supòsits orientats cap a les necessitats, el valor social, els beneficis i els drets. Per tant, enfortirà la contribució crucial del coneixement antropològic i l’evidència qualitativa en la construcció d’un creixement econòmic més just i inclusiu i una política social de benestar sostenible en el context de la recuperació i la renovació postpandèmia.

Other projects

Altres projectes actuals en els quals participa Patrícia Alves de Matos

2024-2026 L écologisation du monde par le bas: penser les écologies populaires du sud au nord de l Europe (EPopE). Centre National de la Recherche Scientifique. Centre d’Études et de Recherches Administratives Politiques et Sociales, França.

2021-2025. Laboratório Associado para a Investigação e Inovação em Património, Artes, Sustentabilidade e Território. Fundação para a Ciência e a Tecnologia. Investigadora. Universidade de Évora, Portugal

2021-2025. Tacking informal employment in Asia: building post-COV19 solutions to precariousness through case-study based evidence on Bhutan, Laos, Maldives, Myanmar, Philippines, Thailand and Vietnam. European Commission. Investigadora. ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa, Portugal

 

finished projects

Enclosure and Displacements: Bordering the Nation

MARTIN LUNDSTEEN

2023-2024. Post-doctoral IP: LUNSTEEN, Martin. Enclosure and Displacements: Bordering the Nation. Generalitat de Catalunya, Marie-Skłodowska Curie Cofund. 2021BP00222.

Description

Enclosure and Displacements: Bordering the Nation.

Ref. 2021BP00222
Investigador post-doctoral IP: Martin LUNDSTEEN
Entidad financiadora: Generalitat de Catalunya, Marie-Skłodowska Curie Cofinançament
Periodo: 2023-2024

La investigació estudia el funcionament de la fronterització urbana, tant en el paper que exerceix en la gestió de les activitats i grups socials marginals com en les seves conseqüències socials i polítiques. El projecte de recerca se centra en els actors i en els interessos econòmics i polítics sobre el terreny, i les conseqüències socials i polítiques de la llei contra les societats paral·leles a Dinamarca. El treball de camp consistirà en una investigació etnogràfica comparativa de 6 mesos a dues àrees d’habitatge social afectades per l’esmentada llei.

Urban B/ordering: An Ethnographic Study of the Ghetto Package in Denmark (UrBorder)

MARTIN LUNDSTEEN

2022-2023. IP: LUNDSTEEN, Martin. Urban B/ordering: An Ethnographic Study of the Ghetto Package in Denmark (UrBorder). Role: Marie-Skłodowska Curie Postdoctoral (PI); Funding: European Research Council. Call: HORIZON-MSCA-2021-PF-01. Identifier: 101066084.

Description

Urban B/ordering: An Ethnographic Study of the Ghetto Package in Denmark (UrBorder).

Ref. Call: HORIZON-MSCA-2021-PF-01. Identifier: 101066084.
Investigador principal: Martin Lundsteen Marie-Skłodowska Curie Postdoctoral (PI)
Entitat finançadora: European Research Council.
Finançament: euros
Període: 2020-2022

Enllaç: https://ccc.ku.dk/projects/urborder/

Aquest projecte és una investigació etnogràfica de la frontera urbana i els possibles reptes per a la cohesió social de les democràcies liberals del segle XXI. El projecte de recerca de dos anys se centrarà en els actors i els interessos sobre el terreny i les conseqüències socials i polítiques resultants del paquet del gueto a Dinamarca.

 

Estrategias de subsistencia, neoliberalismo y valores medioambientales: Cadenas cortas de producción y distribución de alimentos

PAULA ESCRIBANO

2021-2023. Post-doctoral Researcher: ESCRIBANO, Paula. Estrategias de subsistencia, neoliberalismo y valores medioambientales: Cadenas cortas de producción y distribución de alimentos. FJC2020-042879-I. Coordinator: S. NAROTZKY

Description

Estrategias de subsistencia, neoliberalismo y valores medioambientales: Cadenas cortas de producción y distribución de alimentos

Ref. FJC2020-042879-I
Investigadora post-doctoral: Paula ESCRIBANO
Coordinadora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Ministerio de Ciencia e Innovación
Periodo: 2021-2023

La investigació analitza les diferents problemàtiques en que es troben les cadenes curtes de producció i distribució agrícoles i ramaderes per dur a terme la seva activitat. S’estudien els efectes de les diverses maneres de regulació (formals o informals) sobre les pràctiques agràries. El projecte contempla de quina forma aquest escenari social i cultural a partir del Covid-19 afecta la petita producció i distribució a Espanya. En aquest sentit, examina les tensions i relacions de poder entre diversos grups socials que generen contextos d’inclusió/exclusió, vulnerabilitat i segregació en les diverses formes d’aprovisionament alimentari. La metodologia és qualitativa i prioritza el treball de camp etnogràfic com a tècnica de recol·lecció de dades.

From mining policy to grassroot politics. Industrial citizenship in times of crisis (MINPOL)

DORIS BUU-SAO

2020-2023. Post-doctoral Researcher: BUU-SAO, Doris. Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020. From mining policy to grassroot politics. Industrial citizenship in times of crisis (MINPOL). Coordinator: S. NAROTZKY.

Description

From mining policy to grassroot politics. Industrial citizenship in times of crisis (MINPOL).

Investigadora Post-doctoral Researcher: Doris BUU-SAO
Coordinadora: Susana NAROTZKY
Entidad financiadora: Unión Europea, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020
Financiamiento: €172,932
Periodo: 01/09/2021 a 31/08/2023

Al sud d’Europa s’estan reobrint algunes mines, una decisió que pot tenir implicacions polítiques. El projecte MINPOL, finançat amb fons europeus, estudiarà aquest fenomen per aclarir el concepte de ciutadania industrial en el context de la reindustrialització de les societats rurals europees. El projecte estudiarà la política minera espanyola, centrant-se en un cas pràctic al sud-oest d’Espanya. A més, analitzarà l’impacte local de les polítiques de recuperació de la mineria. Per valorar la politització que pot sorgir a partir de la reobertura de les mines, MINPOL investigarà espais públics, associacions i accions col·lectives.

El projecte es desenvoluparà al llarg de tres vies de recerca. 1. Estudiarà la política minera espanyola, analitzant l’apropiació de doctrines econòmiques des de l’escala europea a la local, prestant una atenció especial a la difusió de narratives i dispositius polítics. 2. Centrant-se en les famílies de (ex) miners, el projecte estudiarà els impactes locals de les polítiques de reactivació minera. Analitzarà la renovada importància de la indústria minera a les pràctiques de producció i reproducció, i la seva influència en les identitats socials. 3. Investigant els espais públics, les associacions i l’acció col·lectiva, estudiarà els processos de politització que sorgeixen de la socialitat ordinària i les pràctiques (re) productives.

 

Origins of Scarcity: Labour and the Metabolism of Groundwater in the Doñana Socioecological System (ORIGINOFSCARCITY)

NATALIA BUIER

2020-2023. Post-doctoral Researcher: BUIER, Natalia. Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020. Origins of Scarcity: Labour and the Metabolism of Groundwater in the Doñana Socioecological System (ORIGINOFSCARCITY). Coordinator: S. NAROTZKY.

Description

Origins of Scarcity: Labour and the Metabolism of Groundwater in the Doñana Socioecological System (ORIGINOFSCARCITY).

Investigadora postdoctoral: Natalia BUIER
Coordinadora: Susana Narotzky
Entidad financiadora: Unión Europea, Marie Curie Grant, MSCA-IF-2019, H2020
Financiamiento: €160,932
Periodo 01/09/2021 a 31/08/2023

El projecte ORIGINSOFSCARCITY, finançat per la UE, estudiarà la interacció entre l’esgotament dels aqüífers i l’agricultura massiva a les zones humides de Doñana mitjançant l’exploració de l’impacte de l’agricultura intensiva orientada a l’exportació en els ecosistemes. El projecte tindrà com a objectiu la mà d’obra un tema clau on l’ocupació i la conservació de les aigües subterrànies entren en conflicte. Abordarà el metabolisme de l’extractivisme de l’aigua i aportarà una nova llum sobre la resiliència dels imperatius de creixement i els seus impactes ambientals en considerar les relacions laborals agrícoles com a processos ambientals. L’anàlisi de les relacions laborals agrícoles com a processos ecològics obre una finestra privilegiada a l’articulació dels processos socials i ambientals i avança les converses en curs sobre la superació dels dualismes natura-societat.

Contested Belongings: Emerging Bordering Practices in the EU

MARTIN LUNDSTEEN

2020-2022. IP: LUNDSTEEN, Martin. Contested Belongings: Emerging Bordering Practices in the EU. Role: Postdoctoral Fellow (PI); Funding: Carlsberg Foundation. Identifier: CF19-0357.

Description

Contested Belongings: Emerging Bordering Practices in the EU.

Ref. CF19-0357
Investigador principal: Martin Lundsteen Postdoctoral Fellow (PI)
Entitat finançadora: Carlsberg Foundation
Finançament: euros
Període: 2020-2022

El projecte es centra en

Navigating crisis: austerity, moral economy and ecological challenges in Greece

THEODORA VETTA

2020-2023. IP: VETTA, Theodora. Navigating crisis: austerity, moral economy and ecological challenges in Greece. Spanish Ministry of Innovation. Ref. IJC2018-035024-I. Coordinator: Susana Narotzky.

Description

Navigating crisis: austerity, moral economy and ecological challenges in Greece.

Ref. IJC2018-035024-I
Investigadora principal: Theodora Vetta
Entitat finançadora: Spanish Ministry of Innovation
Finançament: 93.000 euros
Període: 2020-2023

El projecte es centra en l’anomenada “transició energètica” a Grècia: la reducció gradual de l’economia del carbó i el canvi paral·lel a formes d’energia més respectuoses amb el medi ambient com l’energia renovable. La recerca es basa en la suposició teòrica que l’energia és una relació multicapa i multidimensional que estructura significativament les relacions de poder tant entre la societat i la naturalesa com entre les persones mateixes. A través d’una mirada etnogràfica històricament informada, s’abordarà l’energia des de baix, destacant les pràctiques diàries, els significats i les valoracions de múltiples actors. Específicament, l’estudi es focalitza en el procés de producció d’energia, mirant a les experiències i rutes dels seus treballadors (que també són consumidors), tant en el sector miner de lignit com en els esquemes de producció d’energia solar (parcs fotovoltaics). Al mapejar les seves estratègies, esperances i restriccions, les eines materials i simbòliques que mobilitzen i les aliances que construeixen, la recerca analitza el terme aparentment neutral de “transició energètica” com un règim ecològic conflictiu de redistribució (Martinez Alier 2002).

 

Energy Transition as a regime of ecological redistribution: Labor, land and power in the formation of post-carbon Greece

THEODORA VETTA

2020-2022. IP: VETTA, Theodora. Energy Transition as a regime of ecological redistribution: Labor, land and power in the formation of post-carbon Greece. Greek Ministry of Education. Ref. 2019-050-0503-17561.

Description

Energy Transition as a regime of ecological redistribution: Labor, land and power in the formation of post-carbon Greece.

Ref. 2019-050-0503-17561
Investigadora principal: Theodora Vetta
Entitat finançadora: Greek Ministry of Education
Finançament: 26.400 euros
Període: 2020-2022

El projecte es centra en l’anomenada “transició energètica” a Grècia: la reducció gradual de l’economia del carbó i el canvi paral·lel a formes d’energia més respectuoses amb el medi ambient com l’energia renovable. La recerca es basa en la suposició teòrica que l’energia és una relació multicapa i multidimensional que estructura significativament les relacions de poder tant entre la societat i la naturalesa com entre les persones mateixes. A través d’una mirada etnogràfica històricament informada, s’abordarà l’energia des de baix, destacant les pràctiques diàries, els significats i les valoracions de múltiples actors. Específicament, l’estudi es focalitza en el procés de producció d’energia, mirant a les experiències i rutes dels seus treballadors (que també són consumidors), tant en el sector miner de lignit com en els esquemes de producció d’energia solar (parcs fotovoltaics). Al mapejar les seves estratègies, esperances i restriccions, les eines materials i simbòliques que mobilitzen i les aliances que construeixen, la recerca analitza el terme aparentment neutral de “transició energètica” com un règim ecològic conflictiu de redistribució (Martinez Alier 2002).

 

Testimonis del 17-A

MARTIN LUNDSTEEN

2019-2020. IP: LUNDTEENS, Martin. Testimonis del 17-A. Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona. Ref. 19S02917-001; TSF-041/19/01135.

Description

Testimonis del 17-A.

Ref. 19S02917-001; TSF-041/19/01135
Investigador principal i membres investigadores: Martin Lundsteen, Mostafà Shaimi, Joanic Geniüt y Ares Perceval
Entitat finançadora: Generalitat de Catalunya; Ajuntament de Barcelona.
Finançament: 16.844€
Període: 2019-2020

El principal objectiu del projecte Testimonis del 17-A és estimular un debat al voltant de les vivències i visions musulmanes arran dels atacs del 17-A a Catalunya entre joves del districte de Ciutat Vella a Barcelona. Visualitzar les seves experiències abans i després dels atemptats per tal de debatre sobre la islamofòbia, el racisme i què vol dir pertànyer a un lloc. La idea és crear un material audiovisual i un paquet pedagògic destinats al conjunt d’escoles d’educació secundària de Catalunya, encara que idealment hagi de poder servir qualsevol entitat i institució pública interessada.

Valoracions de la vida: lluitant per un futur al sud de Europa

SUSANA NAROTZKY

2019-2020. IP: NAROTZKY, Susana. Valoracions de la vida: lluitant per un futur al sud de Europa. Social Science School, Institute for Advanced Study, Princeton.

Description

Valoracions de la vida: lluitant per un futur al sud de Europa.

Investigadora principal: Susana Narotzky
Entitat finançadora: Social Science School, Institute for Advanced Study, Princeton
Finançament: 58.247,00 €
Període: 2019-2020

El projecte aborda la relació del valor humà amb la producció, distribució i acumulació de riquesa. Per tant, la pregunta és quina és la interconnexió entre la creació de valor humà –un moviment relacional en un espai social i moral– i els processos d’acumulació de valor econòmic i polític. El projecte investigarà el valor de les persones, és a dir, com diferents règims de valoració configuren diverses dimensions de la vida humana –posició social, accés a recursos i reconeixement– que es correlacionen amb formes particulars d’extracció de riquesa. Un resultat important serà presentar una visió alternativa de com es produeixen la desigualtat, la fragmentació social i els arguments excloents. En lloc de començar per observar com s’extreu la riquesa de les persones (i de la natura) per diferents mitjans (a través de l’explotació, l’intercanvi desigual o la despulla), observo com es creen i destrueixen diversos marcs de valoració als processos d’acumulació de valor de mercat.

Experiències agràries íntimes de la Reforma Econòmica a Síria

DIANA SARKIS i MARTHA MUNDY

2017-2018. IP: SARKIS, Diana; MUNDY, Martha. Experiències agràries íntimes de la Reforma Econòmica a Síria. The Leverhulme Trust / London School of Economics and Political Science. Ref. 1-SAN-C340 / IN-2015-019.

Description

Experiències agràries íntimes de la Reforma Econòmica a Síria (associat al projecte Transformacions agrícoles i qüestió agrària al Món Àrab).

Ref. 1-SAN-C340 / IN-2015-019
Investigadores principals: Diana Sarkis Fernández; Martha Mundy
Entitat finançadora: The Leverhulme Trust / London School of Economics and Political Science.
Finançament: 2071.50€
Període: 2017 – 2018
Enllaç: https://www.athimar.org/en/articles/details/intimate-agrarian-experiences-of-the-syrian-economic-reform

Projecte de divulgació científica dels resultats de la recerca doctoral que la Dra. Diana Sarkis Fernández va portar a terme als governos de Tartous i Idlib entre setembre del 2008 i febrer del 2011. El projecte va incloure la redacció d’un article científic d’alt impacte (“‘Amnarja’ la wara” (We are going backwards): Economic Reform and the Politics of Labour in Agrarian Syria, Journal of Peasant Studies, 2020) i la redacció d’un assaig que inclou un arxiu visual (Intimate Agrarian Experiences of the Syrian Economic Reform), publicat a la web del Col·lectiu Internacional de Recerca Thimar. El projecte de recerca analitzà la reconfiguració de les relacions agràries de producció i reproducció social a Siria, arrel de la introducció de les polítiques de Reforma Econòmica i Liberalització de Mercat (1990s-2011) des de una perspectiva comparativa interregional. Així mateix, la recerca adreçà com les persones productores agràries de dos contextos rurals històricament diferenciats van afrontar, concebre i jutjar aquestes transformacions.

Economies de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida [GRECO]

SUSANA NAROTZKY

2013-2018. IP: NAROTZKY, Susana. Economies de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida [GRECO]. European Research Council. Ref. IDEAS-ERC FP7.

Description

Economies de base: significat, projecte i pràctica en la cerca de mitjans de vida [GRECO].

Ref. IDEAS-ERC FP7.
Investigadora principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Sílvia Bofill, Mikel Aramburu, Diana Sarkis, Patricia Homs, Jaime Palomera, Theodora Vetta, Giacomo Loperfido, Antonio Pusceddu, Patrícia Alves de Matos, Olga Lafazani, Carmen Leidereiter, Stamatis Amarianakis
Entitat finançadora: European Research Council
Finançament: 2.408.302€
Període: 2013-2018
Enllaç: http://www.ub.edu/grassrootseconomics/

Grassroots Economics proposa un important canvi de perspectiva en la comprensió dels processos econòmics, ja que té en compte els projectes per guanyar-se la vida a la vida real. Pretén transformar la consciència actual de la fragilitat dels models dominants en una oportunitat per explicar la lògica de la crisi tenint en compte els significats, projectes i pràctiques que la gent corrent duu a terme per poder viure. Explorarem la relació entre els models econòmics difosos als mitjans de comunicació i que informen les polítiques públiques, i les pràctiques i comprensions populars. Aquest projecte proposa un enfocament de baix a dalt de les dinàmiques econòmiques per tal de donar valor teòric a models intel·lectuals no acadèmics que guien les pràctiques econòmiques i explicar la seva importància per entendre l’economia a gran escala. Quatre països del sud d’Europa –Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya– han estat seleccionats per a la investigació a causa de la seva rellevància a l’actual crisi europea.

 

Construir sinèrgies: Generacions, cures y crisis (GENERATIONS)

SUSANA NAROTZKY

2013-2016. IP: NAROTZKY, Susana. Construir sinèrgies: Generacions, cures y crisis (GENERATIONS). Amsterdam Institute for Social Science Research. Ref. Fotografia: @MarcioMoraes

Description

Construir sinèrgies: Generacions, cures y crisis (GENERATIONS).

Ref.:
Investigadores principals: Susana Narotzky (UB), Niko Besnier (UvA), Anita Hardon (AiSSR)
Entitat finançadora: Amsterdam Institute for Social Science Research
Finançament: 87.704€
Període: 2013-2016

La reproducció entre generacions i dins de les generacions implica la transferència d’una multitud d’actius tangibles i intangibles, com ara l’habitatge, els ingressos, el crèdit, el coneixement, la cura i les identitats. La bastida per a aquestes dinàmiques ve proporcionada per estructures complexes d’obligació i expectativa. En el millor dels casos, aquesta reproducció no és evident, i s’ha tornat cada cop més problemàtica en el context de la crisi mundial actual. En el discurs públic, com als documents polítics i als mitjans de comunicació, la crisi es construeix principalment com crisi de les finances, de l’envelliment, de l’atur i de la desafecció juvenil, i de la insostenibilitat de les xarxes de seguretat tradicionals gestionades per l’estat. Busquem contextualitzar aquestes perspectives comunes en un marc d’entesa més ampli, que se centra especialment en qüestions d’escala, com ara l’articulació d’estructures estatals cada cop més problemàtiques (per exemple, els plans de pensions) amb processos propers del dia a dia a través dels quals els membres de diferents generacions intenten forjar les seves vides i aconseguir una sensació de benestar (p. ex., cura). Ambdues dimensions escalars estan travessades per altres processos com la mobilitat, que crea relacions que uneixen el proper i el llunyà, i estan habilitades i limitades per les institucions reguladores i altres agents. És en el context d’aquestes complexitats que la gent comuna desenvolupa pràctiques creatives que fan malabars amb múltiples maneres de definir el valor.

Abordar els múltiples aspectes de la sostenibilitat: Polítiques publiques y projectes de vida [AMAS]

SUSANA NAROTZKY

2012-2014. IP: NAROTZKY, Susana. Abordar els múltiples aspectes de la sostenibilitat: Polítiques publiques y projectes de vida [AMAS]. NIFU – Programa Nacional de Investigación Fundamental/ MCNN – Ministerio de Ciencia e Innovación. Ref. CSO2011-26843.

Description

Abordar els múltiples aspectes de la sostenibilitat: Polítiques publiques y projectes de vida [AMAS].

Ref. CSO2011-26843
Investigadora principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Gonzalo Sanz, Gavin Smith, Ignasi Terradas, Ramón Rodríguez Montero, Raúl Márquez, Mariona Rosés, Paz Moreno, Jaume Franquesa, Lidia Montesinos, Núria Morelló, Diana Sarkis, Jaime Palomera, Sílvia Bofill, Sandra Ezquerra, Janialy Ortiz, Martin Lundsteen, Julio Zino, Ignacio Iturralde, Irene Sabaté, Ubaldo Martínez, Antónia Lima, Mikel Aramburu, Miguel Doñate, Raquel Alquézar, Marco Aparicio
Entitat fiançadora: NIFU – Programa Nacional de Investigación Fundamental/ MCNN – Ministerio de Ciencia e Innovación.
Finançament: 127,667€
Període: 2012-2014

La sostenibilitat ha esdevingut un concepte clau en les polítiques econòmiques a Europa i a tot el món. Aquest projecte analitza el discurs i les pràctiques de sostenibilitat que diferents agents socials han desenvolupat en la darrera dècada per avaluar l’eficàcia i la coherència del programa de sostenibilitat. A més, el projecte busca desconstruir críticament el concepte de sostenibilitat, qüestionant la seva capacitat com a concepte analític. Abordem la sostenibilitat des de diferents angles: 1) com un concepte que sovint té significats contradictoris o ambivalents per a diferents agents, grups socials i institucions; 2) com una pràctica que implementa polítiques definides pel seu objectiu ‘sostenible’ en contextos locals molt diferents, i 3) com un argument marc que involucra els actors de la societat civil de diverses maneres en resposta a les transformacions politicoeconòmiques en curs.

Explorem les contradiccions i ambivalències existents entre la comprensió i les pràctiques dels diferents actors socials respecte a la “sostenibilitat” (responsables polítics, grans empreses, grups de la societat civil i ciutadans comuns). Analitzem com això, alhora, pot ser una base potencial de conflicte i esdevenir un obstacle real cap a la fi de la cohesió social i territorial i cap a un objectiu integral de reproducció econòmica, ambiental i social.

Economies Morals e Innovació Social en Entorns de Crisis (EMISEC)

SUSANA NAROTZKY

2010-2012. IP: Narotzky, Susana. Economies Morals e Innovació Social en Entorns de Crisis (EMISEC). Acción Complementaria, Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN). Ref. CSO2009-08059-E/SOCI.

Description

Economies Morals e Innovació Social en Entorns de Crisis (EMISEC).

Ref. CSO2009-08059-E/SOCI
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Ignasi Terradas, Sílvia Bofill, Gonzalo Sanz, Irene Sabaté
Entitat finançadora: Acción Complementaria, Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN)
Finançament: 40,000 €
Període: 2010-2012

Creació d’una xarxa d’antropòlegs i sociòlegs a partir d’un nombre de grups de recerca nacionals i internacionals que treballen en temes relacionats amb l’aprovisionament informal de béns i serveis, la cura, l’economia social i les economies morals anomenades. Aquestes pràctiques es poden definir com a “innovació social”, i es poden convertir en una font valuosa de recursos en temps de crisi. L’oportunitat i la urgència d’aquesta actuació es relaciona amb la necessitat de resoldre problemes d’aprovisionament i de produir cohesió social a Europa en un context de crisi econòmica mundial i de qüestionament dels models econòmics clàssics.

Els efectes dels models en el desenvolupament: Una aproximació etnogràfica i comparativa de la transmissió de coneixement i de les estratègies de vida (MEDEA)

SUSANA NAROTZKY

2009-2012. IP: NAROTZKY, Susana. Els efectes dels models en el desenvolupament: Una aproximació etnogràfica i comparativa de la transmissió de coneixement i de les estratègies de vida (MEDEA). Unión Europea, 7th Framework Programme. Ref. FP7- CT-2009-225670.

Description

Els efectes dels models en el desenvolupament: Una aproximació etnogràfica i comparativa de la transmissió de coneixement i de les estratègies de vida (MEDEA).

Ref. FP7- CT-2009-225670
Investigadora principal UB y coordinadora científica: Susana Narotzky.
Coordinadora general i investigadora principal del projecte: Dr. Victoria Goddard, Goldsmiths-University of London.
Membres investigadores: Mao Mollona, Frances Pine, Juraj Buzalka, Edoardo Mollona, Rosana Guber, Gustavo Lins Ribeiro, Flávia Lessa de Barros, Irene Sabaté, Patricia Vargas, Laura Perelman, Michaela Ferencová, Arianna dal Forno, Elena González-Polledo
Entitat finançadora: Unión Europea, 7th Framework Programme
Finançament: UB 259,280 €/ Total 1,100,322 €
Període: 2009-2012

Aquest projecte té com a objectiu explorar les relacions entre models i contextos socioeconòmics específics i contribuir a la formulació de models qualitatius capaços de captar les complexitats de diversos entorns, tot preservant les capacitats predictives requerides per a una planificació eficient i intervencions efectives. Prenent com a punt de partida el supòsit que els projectes de desenvolupament estan destinats a oferir millors condicions de vida, la proposta es basa en un estudi dels mitjans de vida i les activitats empresarials, a través del qual lliurarà informes detallats de les complexitats de els sistemes econòmics i socials com a realitats viscudes. Suggerim que les característiques socioeconòmiques històricament determinades són responsables de les complexitats locals i de les diversitats dins i entre els diferents sistemes socioeconòmics. Per tant, calen models de desenvolupament que responguin a les característiques locals, definint metes, objectius i mètodes d’implementació en relació amb aquests. El projecte se centra en la indústria de l’acer, que ha tingut un paper important en els plans de desenvolupament nacionals i regionals a Europa i més enllà, i ha experimentat una reestructuració important des de la dècada de 1970.

Formes de regulació de la responsabilitat econòmica i política: entre la formalitat i la informalitat

SUSANA NAROTZKY

2008-2010. IP: NAROTZKY, Susana. Formes de regulació de la responsabilitat econòmica i política: entre la formalitat i la informalitat. MEDU – Ministerio de Educación y Ciencia. Ref. SEJ2007-66633SOCI.

Description

Formes de regulació de la responsabilitat econòmica i política: entre la formalitat i la informalitat.

Ref. SEJ2007-66633SOCI
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Gonzalo Sanz, Ignasi Terradas, Sílvia Bofill, Raúl Márquez, Miguel Doñate, Pablo Romero, Irene Sabaté, Paz Moreno, Víctor Bretón
Entitat finançadora: MEDU – Ministerio de Educación y Ciencia.
Finançament: 85,910 €
Període: 2008-2010

Aquest projecte estudia, des d’un enfocament antropològic, de quina manera la societat regula la responsabilitat. A partir de l’anàlisi de situacions en les quals l’àmbit d’adjudicació de responsabilitat no queda clarament instituït per l’ordenament legal, s’analitzen els processos de formalització relativa de la interacció social informal. La hipòtesi és que existeix una relació estructural entre 1) la desregulació de certs àmbits d’interacció social (econòmics i polítics); 2) la indefinició de certs àmbits de responsabilitat (jurídica, social) i 3) l’intent d’inventar o adaptar processos de formalització que recullin els fenòmens d’indeterminació de l’àmbit de la responsabilitat (sistemes de mediació, de proximitat). Pretenem mostrar que aquests processos formen part de noves formes de governabilitat. S’analitzen els següents àmbits d’interacció social amb l’objectiu de veure com s’articulen els processos formals i informals de regulació social: a) l’adjudicació de la responsabilitat; b)  la resolució de conflictes i c) la institucionalització de la governabilitat. El projecte examina la dialèctica entre la regulació estatal i les pràctiques dels sistemes de producción, aprovisionament i consum regulats de manera informal. Es tracta d’un projecte que cerca desenvolupar conceptes i models que donin elements d’anàlisi i revelin les lògiques subjacents de la interacció social informal i dels models reguladors.

Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos

SUSANA NAROTZKY

2003-2006. IP: Narotzky, Susana. Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos. Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento Ministerio de Ciencia y Tecnología.

Description

Cultures de la responsabilitat en els àmbits econòmic i polític: moralitat, reciprocitat i circulació de recursos.

Ref. BSO2003-06832
Investigadora Principal: Susana Narotzky
Membres investigadores: Gonzalo Sanz, Cristina Larrea, Oriol Beltran, Ignasi Terradas, Paz Moreno, José Luis Molina, Víctor Bretón
Entitat finançadora: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento Ministerio de Ciencia y Tecnología.
Finançament: 20,700 €
Període: 2003-2006

Aquest projecte es va plantejar el tema de la producció històrica i social de la responsabilitat. El resultat més rellevant d’aquest projecte va ser mostrar la diversitat de formes d’entendre les responsabilitats mútues que interactuen en una societat, i creen les condicions de possibilitat de l’acció dels subjectes en el marc de o en els marges de les institucions formals. Vam descobrir que, en tots els casos, les institucions de l’Estat, l’intercanvi mercantil i el parentiu són els eixos de racionalitat dominants a l’hora d’estructurar la responsabilitat, i que sovint plantegen dilemes conflictius.

Exploratory Workshop: La reciprocitat com a recurs humà

SUSANA NAROTZKY

2000-2001. IP: Narotzky, Susana. Exploratory Workshop: La reciprocitat com a recurs humà. European Science Foundation (ESF).

Description

Exploratory Workshop: La reciprocitat com a recurs humà.

Investigadora principal: Susana Narotzky
Entidad financiadora: European Science Foundation (ESF),
Financiamiento: 15,000 €
Periodo: 2000-2001

 

 

La reciprocitat com a recurs humà: l’ús de relacions informals obertes en els àmbits de l’economia i de la política

SUSANA NAROTZKY

1999-2002. IP: NAROTZKY, Susana. La reciprocitat com a recurs humà: l’ús de relacions informals obertes en els àmbits de l’economia i de la política. Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento/ SEID. Ref. PB98-1238.

Description

La reciprocitat com a recurs humà: l’ús de relacions informals obertes en els àmbits de l’economia i de la política.

Ref. PB98-1238
Investigadora principal: Susana Narotzky.
Membres investigadores: Sílvia Bofill-Poch, Jesús Contreras, Ignasi Terradas, Oriol Beltrán, Cristina Larrea, José Luis Molina, Paz Moreno, Sílvia Gómez
Entitat finançadora: Programa Nacional de Promoción General del Conocimiento/ SEID – Secretaría de Estado de Educación, Universidades, Investigación y Desarrollo.
Finançament: 22,838 €
Període: 1999-2002

El resultat més rellevant d’aquest projecte fou delimitar els àmbits d’instrumentalització de les relacions de reciprocitat i valorar la seva eficiència en termes dels resultats econòmics i polítics pels diferents agents implicats. Vam descobrir que si bé els agents tenien tendència a coincidir en els beneficis materials que aportava el recurs a la reciprocitat, la seva valoració en termes de les conseqüències que això tenia per a les relacions personals de sociabilitat i confiança i fins i tot afectives era molt dispar. Els agents situats a posicions estructurals econòmiques i polítiques d’autonomia valoraven positivament la instrumentalització de la reciprocitat, mentre que aquells situats a posicions de dependència la valoraven negativament. Això ens va plantejar la necessitat d’estudiar els marcs culturals de la responsabilitat que guiaven les pràctiques dels diferents actors socials.